Repeticions

Avui he decidit no fer res del que faig cada matí. Em llevo i el dia sembla submergit en una ampolla de llet. L'amplada de la meva visió l'omple la boira que ocupa tots els racons del paisatge urbà. Segons es miri, sembla que hauria de ser un matí fosc i trist, però no és així. La llum que penetra dins la boira em fa tancar els ulls, cada gra de llum se'm fica per la retina i em produeix una sensació cruixent i alhora extravagant. Tanco els vels de davant dels meus ulls en un intent d'esmicolar-la.

M'encaixo amb l'entorn, penetro en el següent pas. Em vesteixo? No, avui no. M'embolico en la roba més preuada, la meva bata japonesa, no és una roba i prou, és feta amb amor i filada amb entusiasme.

El proper pas podria ser essencial per la meva supervivència però seria embrancar-me en un seguit de justificacions filosòfiques que ompliria de lletres el paper que ara mateix tinc entre mans. He d'alimentar el meu cos, no es tracta només d'omplir l'esperit, la carn també té les seves necessitats.

Preparo el te com cada dia. Es transforma en alguna cosa més: el te és romàntic, és calent i les gotes de llet que li poso semblen extretes de la llum d'aquest matí.

Podria prendre un suc espremut d'un fruit del paradís, és a tocar de la meva mà, el jardí de la meva il·lusió. No, no és aquesta la situació! Obro la nevera, agafo l'ampolla de suc i omplo el got. Tanco la nevera i la torno a obrir, he oblidat el tall de pernil per decorar el pa torrat.

De sobte m'adono, ha desaparegut tot l'encís del matí, la llum ha canviat. De fet no sé si ha estat la llum, jo o els meus pensaments hem fet un tomb, he girat la pàgina per descobrir, que estic repetint el que faig gairebé cada matí.