Viatge al desconegut

En aquell lloc mai no hi havia posat els peus ningú. Sento que tinc molt poc temps per explorar-lo. M'aturo, per allò que diuen, si tens pressa, atura't. No recordo com he arribat i malgrat tot em sembla que puc reconèixer alguna cosa del que m'envolta. Tinc una sensació de pertinença, alguna cosa m'és coneguda, la llum, el color, una resplendor ataronjada que ho emboira tot. Estic atrapada en un lloc que té un espai central esponjós d'un blanc brut, no, no és brut, és d'un blanc grogós, al voltant hi ha una mena de triangles allargats, no trobo una paraula més adient per descriure-ho, semblen plens d'alguna cosa sucosa de color taronja, n'hi ha uns quants i cadascun d'ells està cobert d'un tel gairebé transparent. A mesura que vaig fent el relat d'allò que veig, la meva ment m'envia senyals però jo no les entomo, estic massa ocupada intentant mirar-ho tot i encara que m'he dit que m'he d'aturar, no ho he fet. Emprenyada amb mi mateixa, lògic perquè estic sola, dono un cop de peu a un dels triangles i un riu de líquid brolla incontinent sobre les meves sabates, m'arriba una olor inconfusible, l'esclat que inunda els meus pensaments descobreix el misteri. Ho recordo tot, la pell rugosa i freda, el pes i la forma rodona, el color i l'olor i sobretot el forat per on el meu cos empetitit ha entrat dins la taronja.

Improvisat

Paraules regalades 27 d’abril 2017

Gronxar
Parc
Fill
Dona
Criança
Néts
Germans
Inseparables
Bessons
Complicat

Va ser complicat quan arribaren els bessons, aviat però es van fer inseparables. Com a bons germans s'ajudaven, s'estimaven i també es barallaven, encara que sempre feien les paus. Mai s'anaven a dormir enfadats. Els meus néts estimats, quanta complicitat, quanta companyia i estimació. No sé, si jo els cuidava a ells o ells a mi, érem com un tot, sense cap ni cua. La criança va ser plàcida, tranquil·la, planera, pujaven forts i alegres, sempre contents.
Un dia vaig trobar una dona pel carrer que en veure com reien i corrien a munt i avall se'ls va quedar mirant embadalida —quin goig de criatures que per molts anys els pugui acompanyar— em va dir. Això em va fer pensar, que despresa passen els anys, no t'adones i ja són grans. La meva filla fa quatre dies era una nena i ara era la mare dels meus néts. Ella ja prenia les seves pròpies decisions i no buscava consells, i encara que jo la veia feliç trobava a faltar aquella sensació tan poderosa de quan et veuen com la persona més important del seu petit món.
També tinc un fill i tenim una molt bonica relació, la gent parla de les relacions amb els fills, "és diferent si és nen o nena" psicologia barata, sentències que van de boca en boca sense cap fonament, deixem-nos de beneiteries i construïm ponts que ens portin a camins d'entesa.
Avui he anat al parc tota sola, els nets ja són grans i volen sortir amb els amics i a mi encara m'agrada veure les cares de les criatures que riuen i s'embruten amb la terra, el que més m'agrada és veure la cara de felicitat, de sorpresa, d'alegria i una mica de por que hi posen quan el gronxador puja fins dalt de tot i sembla que està a punt de donar la volta sencera. Recordo quan jo amb mitja llengua li deia a l'àvia. Anem a gronxar? Recordo la primera vegada que el gronxador va arribar al cim, el cor em va fer un salt i em va semblar que se'm sortia del pit, quina basarda i quin moment més màgic.
Senyora, senyora, es troba bé? Truqueu una ambulància! Mireu quin somriure!

Disculpeu, buscava metàfores

"Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l'infinit" Aplega sota la seva falda tots els mals del món, les alegries de la mare, els treballs del pare, els germans que han de marxar, les germanes que han de ser enemigues, amigues que ella enveja. Quantes frases, mitges veritats que ens emboiren l'ànima, camins de sorra que intento netejar amb les mans, treball titànic que no puc fer sola.

Dues dones soles són dues dones soles; dues dones soles al peu d'una muntanya són l’enormitat. Entre les seves quatre mans agafen el treball, la cura dels fills, la saviesa de les àvies, la compassió dels homes que les miren amb por. Companyes atemorides, embravides per la raó d'anys de ser estimades, concebudes com nines de porcellana, decidides a preparar la llar, a mantenir la pau al llit, reines sense tron ni corona, però sempre mares de princeses i prínceps. Dones buides que mai podran omplir el que els han pres.
Tres dones soles només són tres dones; tres dones soles movent el món són l’esclat. Siguem un cicló, calmat, lleuger, constant, penetrant, canviant. Estimem amb rigor, decidim realment, apleguem a la nostra falda el que ens correspon, siguem mares, germanes, amigues, si volem. Tinguem companys de camí o de feina, treballem plegats sense frases antigues que ens encotillin, ens embrutin o ens defineixin.

Una persona sola és una persona sola; una persona sola al costat d'una altra persona sola ho pot moure tot. Ajustem engranatges, sincronitzem temps i moviments, harmonitzem-nos.

Jugar 2 (Misael Alerm Vell país natal)

S’agitaven tan que vèiem

com els arbres s’agitaven

un vent mogué les fulles

mogué les fulles fins

que no va ser necessari

Jugar 1 (Maria-Mercè Marçal Dues dents han deixat)

Allò que tu tens

un rastre de magrana

encara se’t fon al pit