Durant
la transició jo tenia molta feina, era jove i dues criatures malgrat tot sempre he estat amatent al que passava al país. Per les arrels anarco-sindicalistes del meu pare,
que era de la CNT i que mai va deixar de ser-ho, no vaig votar en cap de les
ocasions que es va proposar els primers anys de la tan nomenada democràcia. Ho
feia amb consciència no per comoditat o falta d'interès. De petita a casa
parlàvem de política i sempre he procurat estar informada i aprendre. No creia
en el poder del vot i si creia en l'activisme, sortia al carrer sempre que calia.
Al barri vàrem reivindicar escoles, places, carrers, educació en català, dret
d'expressió. Signava per abolir el servei militar, el NO a l'OTAN, el NO a la
guerra. Segueixo pensant que el que realment canvia el model de convivència és
la nostra actitud envers el recorregut del camí de la vida i la convivència amb
els altres.
Això a poc a poc va anar canviant, tots ens adaptem a les circumstàncies i malament si no ho fem. No recordo en quin moment vaig votar per primera vegada però crec que en el fons ens han anat enganyant, no el govern català o espanyol sinó la societat en general. A poc a poc la democràcia, una democràcia gastada, caduca, malalta ens ha anat amarat fins a fer-nos creure que era el mal menor.
Mai he votat la dreta, espanyola o catalana i sí que a Catalunya hem estat governats, molt a pesar meu per la dreta. Sí que hem tingut, i segur tenim corrupció, però això no impedeix que tinguem dret a voler canviar el model de convivència. A mi m'agradaria molt canviar aquest sistema social podrit que regna no a Catalunya i a Espanya, sinó, al món sencer. Estem rodejats de voltors, egoistes, amb una ambició de riqueses i poders desmesurats, que si no et sembla bé el que fan i diuen et fan desaparèixer, en alguns països literalment.
Jo vull poder canviar el meu entorn, no sé quina filosofia diu que, si tots cuidem, protegim i respectem a les persones que ens envolten crearíem una xarxa enorme de bona convivència. Jo vull organitzar-me amb els meus veïns i veïnes per gestionar un país petit on no hagi de discutir dia si i dia també en quin idioma parlo, com vull educar als meus fills, com he de repartir els béns comuns, en definitiva posar-nos d'acord per gaudir d'una vida tranquil·la i plena.
El passat 11 de setembre com cada any vaig anar a la manifestació i vaig poder copsar com altres anys que, malgrat els inconvenients per desplaçar-nos, les llargues esperes per tornar a casa, les petites molèsties que sempre apareixen, tots i totes ens convertim en éssers amables, comprensius i afectuosos envers els altres i penso com m'agradaria posar els sentiments i les emocions d'aquestes hores en un spray i anar-lo repartint pels carrers durant tot l'any.
El dissabte 30 de setembre vaig anar a l'escola on havia de votar a una reunió informativa. Ja feia dies que pensava què volia participar activament i no vaig dubtar en quedar-me a passar la nit. Més de 24 hores vaig compartir anhels, esforços, il·lusions, por, força, amb els meus veïns. No us podeu ni imaginar quanta feina, quanta empenta, quanta determinació es va fer present durant aquestes hores. Tots a una, tots disposats a protegir el dret de votar. La ciutadania va ser disciplinada, solidària, estoica, amable, forta, sensible, i el més important tots disposats ha respectar el que sortís de les urnes, fos Sí o NO. La unitat, la col·laboració, l'enginy de tot un poble va fer màgia.
Això a poc a poc va anar canviant, tots ens adaptem a les circumstàncies i malament si no ho fem. No recordo en quin moment vaig votar per primera vegada però crec que en el fons ens han anat enganyant, no el govern català o espanyol sinó la societat en general. A poc a poc la democràcia, una democràcia gastada, caduca, malalta ens ha anat amarat fins a fer-nos creure que era el mal menor.
Mai he votat la dreta, espanyola o catalana i sí que a Catalunya hem estat governats, molt a pesar meu per la dreta. Sí que hem tingut, i segur tenim corrupció, però això no impedeix que tinguem dret a voler canviar el model de convivència. A mi m'agradaria molt canviar aquest sistema social podrit que regna no a Catalunya i a Espanya, sinó, al món sencer. Estem rodejats de voltors, egoistes, amb una ambició de riqueses i poders desmesurats, que si no et sembla bé el que fan i diuen et fan desaparèixer, en alguns països literalment.
Jo vull poder canviar el meu entorn, no sé quina filosofia diu que, si tots cuidem, protegim i respectem a les persones que ens envolten crearíem una xarxa enorme de bona convivència. Jo vull organitzar-me amb els meus veïns i veïnes per gestionar un país petit on no hagi de discutir dia si i dia també en quin idioma parlo, com vull educar als meus fills, com he de repartir els béns comuns, en definitiva posar-nos d'acord per gaudir d'una vida tranquil·la i plena.
El passat 11 de setembre com cada any vaig anar a la manifestació i vaig poder copsar com altres anys que, malgrat els inconvenients per desplaçar-nos, les llargues esperes per tornar a casa, les petites molèsties que sempre apareixen, tots i totes ens convertim en éssers amables, comprensius i afectuosos envers els altres i penso com m'agradaria posar els sentiments i les emocions d'aquestes hores en un spray i anar-lo repartint pels carrers durant tot l'any.
El dissabte 30 de setembre vaig anar a l'escola on havia de votar a una reunió informativa. Ja feia dies que pensava què volia participar activament i no vaig dubtar en quedar-me a passar la nit. Més de 24 hores vaig compartir anhels, esforços, il·lusions, por, força, amb els meus veïns. No us podeu ni imaginar quanta feina, quanta empenta, quanta determinació es va fer present durant aquestes hores. Tots a una, tots disposats a protegir el dret de votar. La ciutadania va ser disciplinada, solidària, estoica, amable, forta, sensible, i el més important tots disposats ha respectar el que sortís de les urnes, fos Sí o NO. La unitat, la col·laboració, l'enginy de tot un poble va fer màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada