En aquell lloc mai no hi
havia posat els peus ningú. Sento que tinc molt poc temps per explorar-lo.
M'aturo, per allò que diuen, si tens pressa, atura't. No recordo com he arribat
i malgrat tot em sembla que puc reconèixer alguna cosa del que m'envolta. Tinc
una sensació de pertinença, alguna cosa m'és coneguda, la llum, el color, una
resplendor ataronjada que ho emboira tot. Estic atrapada en un lloc que té un
espai central esponjós d'un blanc brut, no, no és brut, és d'un blanc grogós,
al voltant hi ha una mena de triangles allargats, no trobo una paraula més
adient per descriure-ho, semblen plens d'alguna cosa sucosa de color taronja,
n'hi ha uns quants i cadascun d'ells està cobert d'un tel gairebé transparent.
A mesura que vaig fent el relat d'allò que veig, la meva ment m'envia senyals
però jo no les entomo, estic massa ocupada intentant mirar-ho tot i encara que
m'he dit que m'he d'aturar, no ho he fet. Emprenyada amb mi mateixa, lògic
perquè estic sola, dono un cop de peu a un dels triangles i un riu de líquid
brolla incontinent sobre les meves sabates, m'arriba una olor inconfusible,
l'esclat que inunda els meus pensaments descobreix el misteri. Ho recordo tot,
la pell rugosa i freda, el pes i la forma rodona, el color i l'olor i sobretot
el forat per on el meu cos empetitit ha entrat dins la taronja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada