Paraules
regalades 27 d’abril 2017
Gronxar
Parc
Fill
Dona
Criança
Néts
Germans
Inseparables
Bessons
Complicat
Va ser complicat quan arribaren els bessons, aviat però es van fer inseparables. Com a bons germans s'ajudaven, s'estimaven i també es barallaven, encara que sempre feien les paus. Mai s'anaven a dormir enfadats. Els meus néts estimats, quanta complicitat, quanta companyia i estimació. No sé, si jo els cuidava a ells o ells a mi, érem com un tot, sense cap ni cua. La criança va ser plàcida, tranquil·la, planera, pujaven forts i alegres, sempre contents.
Un dia vaig trobar una dona pel carrer que en veure com reien i corrien a munt i avall se'ls va quedar mirant embadalida —quin goig de criatures que per molts anys els pugui acompanyar— em va dir. Això em va fer pensar, que despresa passen els anys, no t'adones i ja són grans. La meva filla fa quatre dies era una nena i ara era la mare dels meus néts. Ella ja prenia les seves pròpies decisions i no buscava consells, i encara que jo la veia feliç trobava a faltar aquella sensació tan poderosa de quan et veuen com la persona més important del seu petit món.
També tinc un fill i tenim una molt bonica relació, la gent parla de les relacions amb els fills, "és diferent si és nen o nena" psicologia barata, sentències que van de boca en boca sense cap fonament, deixem-nos de beneiteries i construïm ponts que ens portin a camins d'entesa.
Avui he anat al parc tota sola, els nets ja són grans i volen sortir amb els amics i a mi encara m'agrada veure les cares de les criatures que riuen i s'embruten amb la terra, el que més m'agrada és veure la cara de felicitat, de sorpresa, d'alegria i una mica de por que hi posen quan el gronxador puja fins dalt de tot i sembla que està a punt de donar la volta sencera. Recordo quan jo amb mitja llengua li deia a l'àvia. Anem a gronxar? Recordo la primera vegada que el gronxador va arribar al cim, el cor em va fer un salt i em va semblar que se'm sortia del pit, quina basarda i quin moment més màgic.
Senyora, senyora, es troba bé? Truqueu una ambulància! Mireu quin somriure!
Gronxar
Parc
Fill
Dona
Criança
Néts
Germans
Inseparables
Bessons
Complicat
Va ser complicat quan arribaren els bessons, aviat però es van fer inseparables. Com a bons germans s'ajudaven, s'estimaven i també es barallaven, encara que sempre feien les paus. Mai s'anaven a dormir enfadats. Els meus néts estimats, quanta complicitat, quanta companyia i estimació. No sé, si jo els cuidava a ells o ells a mi, érem com un tot, sense cap ni cua. La criança va ser plàcida, tranquil·la, planera, pujaven forts i alegres, sempre contents.
Un dia vaig trobar una dona pel carrer que en veure com reien i corrien a munt i avall se'ls va quedar mirant embadalida —quin goig de criatures que per molts anys els pugui acompanyar— em va dir. Això em va fer pensar, que despresa passen els anys, no t'adones i ja són grans. La meva filla fa quatre dies era una nena i ara era la mare dels meus néts. Ella ja prenia les seves pròpies decisions i no buscava consells, i encara que jo la veia feliç trobava a faltar aquella sensació tan poderosa de quan et veuen com la persona més important del seu petit món.
També tinc un fill i tenim una molt bonica relació, la gent parla de les relacions amb els fills, "és diferent si és nen o nena" psicologia barata, sentències que van de boca en boca sense cap fonament, deixem-nos de beneiteries i construïm ponts que ens portin a camins d'entesa.
Avui he anat al parc tota sola, els nets ja són grans i volen sortir amb els amics i a mi encara m'agrada veure les cares de les criatures que riuen i s'embruten amb la terra, el que més m'agrada és veure la cara de felicitat, de sorpresa, d'alegria i una mica de por que hi posen quan el gronxador puja fins dalt de tot i sembla que està a punt de donar la volta sencera. Recordo quan jo amb mitja llengua li deia a l'àvia. Anem a gronxar? Recordo la primera vegada que el gronxador va arribar al cim, el cor em va fer un salt i em va semblar que se'm sortia del pit, quina basarda i quin moment més màgic.
Senyora, senyora, es troba bé? Truqueu una ambulància! Mireu quin somriure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada