Disculpeu, buscava metàfores

"Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l'infinit" Aplega sota la seva falda tots els mals del món, les alegries de la mare, els treballs del pare, els germans que han de marxar, les germanes que han de ser enemigues, amigues que ella enveja. Quantes frases, mitges veritats que ens emboiren l'ànima, camins de sorra que intento netejar amb les mans, treball titànic que no puc fer sola.

Dues dones soles són dues dones soles; dues dones soles al peu d'una muntanya són l’enormitat. Entre les seves quatre mans agafen el treball, la cura dels fills, la saviesa de les àvies, la compassió dels homes que les miren amb por. Companyes atemorides, embravides per la raó d'anys de ser estimades, concebudes com nines de porcellana, decidides a preparar la llar, a mantenir la pau al llit, reines sense tron ni corona, però sempre mares de princeses i prínceps. Dones buides que mai podran omplir el que els han pres.
Tres dones soles només són tres dones; tres dones soles movent el món són l’esclat. Siguem un cicló, calmat, lleuger, constant, penetrant, canviant. Estimem amb rigor, decidim realment, apleguem a la nostra falda el que ens correspon, siguem mares, germanes, amigues, si volem. Tinguem companys de camí o de feina, treballem plegats sense frases antigues que ens encotillin, ens embrutin o ens defineixin.

Una persona sola és una persona sola; una persona sola al costat d'una altra persona sola ho pot moure tot. Ajustem engranatges, sincronitzem temps i moviments, harmonitzem-nos.