Res no s'acaba.

15 gener 2024

Res no s'acaba.

Ella sempre esperava l'amor perfecte i tractava de no recordar els desamors. No deixava que les il·lusions marxessin, que les dificultats la fessin oblidar les coses boniques que la vida li oferia, però les males decisions formaven part del seu camí.

Tenia la música, els seus dibuixos, amb un grapat de papers, amb uns quants llapis o els pinzells acolorits amb pintures de tota mena construïa els seus mons. La imaginació la transportava a indrets imaginaris i meravellosos, encara que a vegades els monstres treien el cap per les escletxes.

Amistats, éssers estimats l'acompanyaven en el seu caminar, però no sempre es deixava ajudar, a vegades els obstacles eren massa poderosos i la desesperació la feia oblidar tot allò que la podia fer feliç.

Esperava, potser trobaria l'amor perfecte, tal vegada tot quedaria en l'oblit. S'acostava el final, però en realitat res no s'acaba, la vida continua i ella quedarà per sempre, en les notes de les seves cançons, en els seus dibuixos, en el riure d'aquella foto o en les memòries dels que la van estimar.

Una llàgrima solitària nascuda d'una gran decepció a poc a poc s'esborra, ja no camina sola. L'alegria que desprenen els que l'acompanyen en aquest nou camí, aquesta carretera que ningú sap a on condueix transformen el seu rostre, allà on hi havia patiment i ràbia comença a entreveure's un tímid somriure. La música, la companyia, el ball fan el miracle, la seva imatge es transforma, el seu rostre s'il·lumina, es veu tranquil i esperançat. L'esperen altres amics, altres éssers estimats, moments bonics i engrescadors. 

No et deixis emportar per les llàgrimes i busca, busca allò que t'ha de fer feliç.