Una ciutat perfecta

8 gener 2024

Una ciutat perfecta

Em va semblar que per fi l'havia trobat el lloc, un indret ple de vida, arbres, un espai ample ideal per passejar i gaudir de l'ambient. Els veïns anaven i venien com a formigues treballadores fent allò que havien de fer i semblava que ho feien amb ganes.

Un barri ben comunicat, al bell mig de la plaça hi vaig veure l'entrada del metro, la gent semblava agradable. Hi havia senyores i senyors d'una certa edat passejant el gos saludant-se i comentant les anades i vingudes de veïns i veïnes, novetats interessants. El jovent fent una rotllana al voltant de les motos es preparaven per anar a la feina o a fer el vol.

Tots els vehicles, cotxes, motocicletes i autobusos circulaven en perfecta harmonia. Al voltant de la plaça hi podia veure restaurants, cafeteries i tota mena de botigues, en un costat un home venia diaris i revistes. Sens dubte un lloc perfecte per viure.

Els meus pensaments em van atacar sense pietat, de bon rotllo. Vaig començar a imaginar, ja em veia buscant un pis per llogar a un bon preu, coneixeria gent, faria amics i perquè no, potser podria trobar l'amor de la meva vida, la companya perfecte. Ja em veia dins d'aquell ambient de bon veïnatge.

Tan abstret estava que no veia que passava una mica més enllà, una veu metàl·lica em va treure del meu estat d'encanteri i tot allò en pocs segons va desaparèixer.

TALLEU NO ÉS BONA!!!

Tothom dones, homes, gossos corrien cap a l'home que havia parlat amb el megàfon. Amb cara de pocs amics va començar a esbroncar-los. Què ha passat amb els que sortíeu del metro? El cotxe vermell i l'autobús, tots dos heu fet tard! I aquest que s'ha quedat palplantat al bell mig, QUI COI ÉS?!