11 març 2024
Una visita inesperada
Algú me l'havia recomanat, un lloc impossible de descriure'l en tota la seva esplendor. L'edifici quedava amagat per la vegetació que l'envoltava, una vegetació exuberant, pletòrica. Arbres, arbustos, plantes exòtiques que ves a saber com s'havien pogut adaptar. No era senzill arribar-hi, autopistes, carreteres, camins de terra. Em va sorprendre que tinguessin tants clients en un lloc tan apartat, tan lluny de tot.
L'hotel tenia l'encant d'aquelles cases de l'època industrial i de les cases dels indians construïdes per les grans famílies que s'havien enriquit a les Amèriques o a les primeres fàbriques que van fundar a finals del segle XIX i a primers del XX. Per sort aquelles persones ja havien marxat i avui jo podia gaudir dels encisadors jardins que l'envoltaven, de les grans sales guarnides amb làmpades modernistes, taules, aparadors armaris cadires de fustes nobles, parets, portes i finestres dissenyades per arquitectes i treballades per artistes artesans.
La cambra era magnífica, em va transportar a aquells temps, podia copsar unes sensacions que mai hagués pensat que fossin meves. Durant una bona estona vaig intentar imaginar qui havia estrenat aquella habitació. La pubilla o potser l'hereu, la filla petita o potser el fillol. Un toc a la porta em va retornar al present, a l'hotel. Vaig perdre el fil dels meus pensaments i vaig obrir la porta.
Algú m’esperava a recepció, no pot ser, ningú sap que soc aquí, no espero cap visita. No m'agraden les bromes, ni l'inesperat. Estava decidida a declinar la invitació per baixar, anava a respondre al missatger amb un to desagradable quan la meva ment va decidir trair-me.
Gràcies, vaig respondre, en cinc minuts baixo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada