Imatges per un viatge

4 març 2024

Imatges per un viatge

El meu pare era un home poc convencional, veia la practicitat de les coses, dels estris. L'interessava la funcionalitat d'allò que a ell i a la societat ens podia donar un servei. Sempre que podia ens explicava que lleig i maco no existien, que el que ens pot semblar bonic a un altre li pot semblar lleig. Tenim unes normes, no escrites, i que varien en el temps que culturalment ens "obliguen" i que tendim a acatar per estar d'acord amb "la majoria".

Avui he pogut contemplar en tota la seva esplendor la foto d'una patata arrugada, vella i lletja, estava coronada pels grills que la volen transformar en una planta que un cop rebi terra, aigua i sol ens donarà més patates, totes elles noves i delicioses. La patata és preciosa, Art Efímer l'he titulat, m'ha agradat molt.

Les imatges ens transporten a indrets inimaginables on els nostres pensaments poden campar al seu aire creant sentiments, idees, mons, esperances, desenganys.

En la foto d'una paret hi ha dues pintades, dos mons, totes dues et remouen per dins, el cor es fa petit, i per això sembla que batega amb pressa. Una et transporta cap a la solidaritat i l'altra cap el contrari, la intolerància. Ens recorda que podem ser solidaris i odiar a altres persones que ni coneixem.

Avui també he vist una imatge que em porta cap a una frase que potser mai he aplicat en aquestes circumstàncies i que és "Campi qui pugui". A la foto es pot veure unes quantes terrasses on podria dir que hi ha desordre, barreja de materials sense cap criteri, diversitat. Cada família ha buscat la manera de crear un entorn pràctic, funcional, un lloc per cada cosa, estendre la roba, prendre el sol, tenir intimitat, sopar sota el cel les nits d'estiu. No importa si ho veiem lleig o maco, el que importa és que les persones que hi viuen gaudeixen del seu espai i segur que els agrada, ho troben preciós. 

L'exemple perfecte del que deia el meu pare.

Avui m'he adonat que només mirant unes fotos que algú ha pensat que representaven coses lletges jo he viatjat tot buscant en elles detalls bonics, esperançadors, transformadors. Diuen que la ignorància es cura viatjant i per viatjar no cal desplaçar-se gaire lluny.