Bandejada

5 febrer 2024

Bandejada

Era un dia gris, apagat, les aigües braves del mar envestien l'espigó, semblava que se'l volien emportar. Malgrat tot van decidir sortir a fer una passejada. Darrere les roques que protegien el poble, se sentien segurs.

Ella, l'Amàlia la seva promesa no tenia massa pretensions i de fet se sentia afortunada tenia el seu home, un home fort i ben plantat, un home amb una bona posició i respectat per tothom. Estava cofoia, sempre havia volgut ser esposa i mare. Estava a punt d'aconseguir-ho, no estava lluny el dia que seria el més feliç de la seva vida.

Mentre passejava penjada del seu braç no tenia cap dubte, no tenia cap sospita del que estava a punt de passar, només pensava en el seu home i en la felicitat que ara mateix abraçava. En acostar-se a l'espigó va notar que alguna cosa no anava prou bé va tenir ganes de fer mitja volta. En aquell precís instant la van veure.

Ella, la Simona la donota boja, aquella que era criticada i menyspreada per tot el poble, era allà on les onades trencaven amb força, mirava l'aigua com si res l'importés, tot li era aliè. Mirava l'aigua que enfurismada volia arrabassar-ho tot.

Ella, la promesa va adonar-se que alguna cosa estava a punt de succeir, els seus pensaments voltaven esvarats, la donota estava ordint quelcom mentre mirava el mar. Segur que estava teixint la tela que l'atraparia, a ell, al seu home.

A la donota, no li va ser difícil fer-lo caure en el seu parany, només li calia una situació de perill, un aire de misteri i sobretot una mirada enigmàtica plena de malenconia i de solitud.

Ell, l'Armant el seu home la va deixar anar i va córrer per salvar-la, a ella, a la donota. De res van servir els crits, deixa-la, no hi vagis, és boja, no et posis en perill per una meuca. Tot va ser en va. Potser, si no l'hagués insultat, ni criticat, ni menyspreat, si hagués restat callada esperant pacientment, potser no l'hauria perdut, a ell, al seu home.

Avui passeja tota sola per l'espigó, mira l'aigua, que enfurismada aixeca grans onades. No ho sembla, però encara té esperança. Potser avui serà el dia, potser serà avui el dia d'aconseguir que un home fort, ben plantat, de bona posició i respectat per tothom aparegui i la rescati. A ella, a l'Amàlia.