Elàstic

No li he explicat a la mare que em passa, per què?

Ella sempre controlant, sé que no ho pot evitar, no sé si m'estima.

No vol perdre el poder que sent estimant?
Sempre diu, no, no soparia ni jo ni ningú, sempre ho diu, nit rere nit.

Pensa que ella ho fa millor?

No es pot relaxar, no ho pot evitar. 

D'aquesta manera es fa imprescindible. 

Potser creu que mai la deixaré, pensa que no l'estimaré?

Té por de quedar-se sola.

Vull canviar, tinc por, no pensis, no pensis el pitjor.

A ell no l'importa el que em passa?

Mai m'escolta, voldria que tots dos poguéssim viure plegats per sempre.

Perquè parlo amb el gat?

Algunes vegades m’agradaria marxar, deixar-ho tot.

Engegar una nova vida sola?

Crec que necessito tenir el control, tot m'afecta però sobretot espero.

Què espero?

Ell pensa que sóc jo qui el sotmet.

Jo sé que el vincle està a punt de trencar-se.

El trencaré?

Ella, la mare —Vaig d'un lloc a un altre—
Ell, el fill —T'he dit, para!, Em deia, quieta!
Ella —No, m’he de moure!
Ell —Faig jo el sopar.
Ella —Sempre? Ets l'únic.
Ell —No em jutges i m'entens
Ella —Deixaré d'estar amoïnada.
Ell —El vincle no s'ha trencat, ara és elàstic.