El primer que sorprèn és el seu nom, Jutte. El seu pare i els seus tiets eren amants
de les arts marcials, els dibuixos manga i tot allò que venia del Japó. D'allí
venia el seu nom, en realitat era el nom d'una arma japonesa. Aquest nom la va
marcar però no pel significat, si no per el lloc d'on provenia. Ja de molt
petita en saber que el seu nom havia vingut del Japó es va interessar per tot
el que tenia alguna cosa a veure amb aquella part del món. En una ocasió va
veure un reportatge que parlava de la primera dona que havia escalat l'Everest
i en saber que havia sigut una japonesa de nom Junko
va decidir que es faria escaladora.
La primera vegada que va pujar a un cim es va adonar que allò era el que havia buscat sempre, estar en un lloc silenciós, tranquil, on poder respirar a plaer, escoltar el batec del seu cor i sentit l'escalfor del sol sobre la pell. Ella era una noia solitària a la què no li calia cap mena de companyia, estar a tocar dels núvols era prou recompensa. La seva passió es va convertir en la seva droga, l'alpinisme era el primer, aviat però es va adonar que havia de buscar la manera de guanyar-se la vida, escalar muntanyes no li donaria menjar.
La seva mare era una dona amb molta empenta, ella era l'encarregada d'arreglar qualsevol desperfecte a casa, una aixeta que perd, penjar un quadre, canviar una bombeta, fins i tot arreglava la rentadora. La Jutte va decidir seguir els seus passos i va començar a ajudar-la en totes aquestes feines. Més tard durant els anys d'estudiant va fer petites reparacions a veïns, familiars i coneguts per guanyar-se uns calerons, aquest va ser un bon aprenentatge que aviat li va servir per poder trobar feina.
Va decidir inventar-se una professió i li va buscar un nom, es faria Multifeinadora, va muntar una empresa on ella era la fundadora, gestora, directora i única empleada. Va fer una plataforma web amb l'ajuda d'un amic on s'oferia per a tota mena de petites reparacions, gestions burocràtiques, encàrrecs de tota mena, tenir cura d'infants o avis, fer compres urgents, cuinar, planxar, netejar, la llista era interminable. Això ho feia a qualsevol hora del dia o de la nit. Aquesta feina li permetia organitzar-se al seu aire, fer un horari flexible.
Treballava incansablement durant uns mesos a l'any i quan arribava el bon temps pujava a les muntanyes, allí s'omplia d'energia, de llum, d'aire de sol. Li va anar tan bé que seguint el seu exemple avui dia podeu trobar multifeinadores i multifeinadors arreu del món.
La primera vegada que va pujar a un cim es va adonar que allò era el que havia buscat sempre, estar en un lloc silenciós, tranquil, on poder respirar a plaer, escoltar el batec del seu cor i sentit l'escalfor del sol sobre la pell. Ella era una noia solitària a la què no li calia cap mena de companyia, estar a tocar dels núvols era prou recompensa. La seva passió es va convertir en la seva droga, l'alpinisme era el primer, aviat però es va adonar que havia de buscar la manera de guanyar-se la vida, escalar muntanyes no li donaria menjar.
La seva mare era una dona amb molta empenta, ella era l'encarregada d'arreglar qualsevol desperfecte a casa, una aixeta que perd, penjar un quadre, canviar una bombeta, fins i tot arreglava la rentadora. La Jutte va decidir seguir els seus passos i va començar a ajudar-la en totes aquestes feines. Més tard durant els anys d'estudiant va fer petites reparacions a veïns, familiars i coneguts per guanyar-se uns calerons, aquest va ser un bon aprenentatge que aviat li va servir per poder trobar feina.
Va decidir inventar-se una professió i li va buscar un nom, es faria Multifeinadora, va muntar una empresa on ella era la fundadora, gestora, directora i única empleada. Va fer una plataforma web amb l'ajuda d'un amic on s'oferia per a tota mena de petites reparacions, gestions burocràtiques, encàrrecs de tota mena, tenir cura d'infants o avis, fer compres urgents, cuinar, planxar, netejar, la llista era interminable. Això ho feia a qualsevol hora del dia o de la nit. Aquesta feina li permetia organitzar-se al seu aire, fer un horari flexible.
Treballava incansablement durant uns mesos a l'any i quan arribava el bon temps pujava a les muntanyes, allí s'omplia d'energia, de llum, d'aire de sol. Li va anar tan bé que seguint el seu exemple avui dia podeu trobar multifeinadores i multifeinadors arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada