La mare d'en Ferran va d'un lloc a
l'altre, s'atura i dóna una ullada al carrer des del balcó, res, el carrer és
totalment buit.
—Sembla mentida—, es diu un cop i un
altre— tant de soroll que fa quan estic dormint i ara que voldria escoltar
brogit no sento ni una mosca. On s'haurà ficat, es pregunta cada cinc minuts,
m'ha dit que tornaria tant bon punt arribés i res de res.
La mare està amoïnada, va cap a la cuina a preparar-se una infusió. No és només per les hores passades, és per no saber què passa.
—En Ferran fa dies que està estrany, callat, murri, no té gana, sempre pendent del maleït sorollet del whatsapp, ping, ping, ping, per sort no sona la musiqueta que s'escolta arreu, em posa negre, tants avenços, tanta tecnologia, tantes possibilitats d'escollir i tothom porta el mateix to. Maleït Ferran, podria fer-me una trucada— El gat no perd paraula.
Avui al matí en Ferran s'ha aixecat cantant i ballant, tots dos s'han trobat al rebedor ella per agafar, no recordo que i ell, estava a punt per sortir.
—Ja marxes?— li ha preguntat.
—Sí!
—No esmorzes?
—No!
—Caram quina varietat de mots, sort que estàs content.
—No puc explicar-te res, tinc una sorpresa. Aquest vespre quan torni ho sabràs tot—, i d'una revolada agafa la bossa i marxa sense que la Matilda, la seva mare hagi pogut dir ase.
Tota la tarda la casa ha restat buida, només el gat, l'ocell i els peixos de colors l'han guardat. La Matilda, sempre torna al capvespre, les vuit o les nou i prepara el sopar.
La mare està amoïnada, va cap a la cuina a preparar-se una infusió. No és només per les hores passades, és per no saber què passa.
—En Ferran fa dies que està estrany, callat, murri, no té gana, sempre pendent del maleït sorollet del whatsapp, ping, ping, ping, per sort no sona la musiqueta que s'escolta arreu, em posa negre, tants avenços, tanta tecnologia, tantes possibilitats d'escollir i tothom porta el mateix to. Maleït Ferran, podria fer-me una trucada— El gat no perd paraula.
Avui al matí en Ferran s'ha aixecat cantant i ballant, tots dos s'han trobat al rebedor ella per agafar, no recordo que i ell, estava a punt per sortir.
—Ja marxes?— li ha preguntat.
—Sí!
—No esmorzes?
—No!
—Caram quina varietat de mots, sort que estàs content.
—No puc explicar-te res, tinc una sorpresa. Aquest vespre quan torni ho sabràs tot—, i d'una revolada agafa la bossa i marxa sense que la Matilda, la seva mare hagi pogut dir ase.
Tota la tarda la casa ha restat buida, només el gat, l'ocell i els peixos de colors l'han guardat. La Matilda, sempre torna al capvespre, les vuit o les nou i prepara el sopar.
Són les nou i mitja, la mare d’en
Ferran espera que s'escalfi l'oli i no sap com recorda la conversa del matí, la
sorpresa! Intenta pensar què o qui serà, fa un repàs de les darreres setmanes i
recorda la que va escoltar fa uns dies i amb un lleu somrís i un gest de dona
entremaliada li diu al mixu.
—Ja ho sé, avui coneixeré el seu amor!
És de matinada i la mare d'en Ferran cansada d’esperar cau desmanegada sobre del sofà on els braços de Morfeu l'acullen. De sobte sent la porta, obre els ulls i a contrallum veu una figura, una cabellera que emmarca un rostre, li arriba l'olor d'una colònia de fruites, s'aixeca com si tingués una molla i tota amabilitat diu:
—Hola sóc la mare d'en Ferran, com et dius maca?— i una veu de contralt li respon.
—Em dic Marcus, tant de gust!
—Ja ho sé, avui coneixeré el seu amor!
És de matinada i la mare d'en Ferran cansada d’esperar cau desmanegada sobre del sofà on els braços de Morfeu l'acullen. De sobte sent la porta, obre els ulls i a contrallum veu una figura, una cabellera que emmarca un rostre, li arriba l'olor d'una colònia de fruites, s'aixeca com si tingués una molla i tota amabilitat diu:
—Hola sóc la mare d'en Ferran, com et dius maca?— i una veu de contralt li respon.
—Em dic Marcus, tant de gust!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada