15 abril 2026
Reconciliació
Ja no recordava quant de temps fa que vaig marxar, no tenia ganes de visitar aquest lloc, no havia tingut experiències agradables. Els pares passaven una època dolenta i em van enviar amb l’àvia, una dona esquerpa i poc donada a rebre o donar estimació. He tornat per l’enterrament d’un dels seus fills, l’oncle Manel, ell era una persona agradable i em queia molt bé. Ella fa temps que ens va deixar.
Ja havia finalitzat la cerimònia quan vaig decidir fer un vol pel poble. Tot caminant vaig arribar al final del camí, molt a prop del bosc. Em vaig trobar davant una casa petita i atrotinada, la curiositat em va empènyer a entrar al pati, la reixa estava oberta i la porta de la casa també. Vaig entrar, feia olor de resclosit, no entrava gaire llum, les finestres estaven tancades, no hi havia mobles, només a la cuina vaig trobar alguns armaris. No sé per què vaig remenar-los tot buscant no sé ben bé què. Sota la pica hi havia una caixa amb llibres, llibretes i alguns papers. Un lloc estrany on guardar-los, per sort, feia molt de temps que no rajava aigua per l’aixeta, segur que quan hi vivien, els llibres no hi estaven allí. La caixa va restar en terra mentre donava una ullada per la casa, en acabar de revisar totes les cambres, em va quedar clar que no hi havia res interessant.
No recordava qui vivia en aquella casa quan jo era petit, normal que no em recordés, vaig viure al poble fa molts anys i va ser poc temps. Quan vaig marxar se'm van esborrar tots aquells records. Com he dit, l’àvia no es feia estimar i no ho vaig passar massa bé. Com que no trobava res en tota la casa, vaig agafar la caixa i vaig sortir al pati, on hi havia més llum, vaig seure i vaig treure les llibretes, totes les pàgines estaven escrites, la lletra era bonica, neta i agradable. Cada llibreta tenia l’any i el nom, per sorpresa meva, posava el nom de l’àvia, de la meva àvia, l’Agnès. Al començament de cada pàgina posava el dia i el mes. Sense entrar en detalls, us diré que ja a la primera pàgina em vaig adonar que havia de llegir totes aquelles llibretes. La persona que les havia escrit per a mi era una desconeguda, no s’assemblava gens a la dona que recordava. En fullejar algunes altres llibretes, quedava clar que l’Agnès havia patit molt. Només sabia que la gent del poble no la tractava massa bé i ningú deia res bo d’ella i que la família l’havia deixada de banda.
Hi havia massa per llegir, massa per esbrinar i conèixer, em vaig emportar la caixa cap a casa dels meus cosins que encara vivien al poble. Durant uns quants mesos m’hi vaig quedar, cada dia obria una llibreta i cada dia em transportava fins al món on l’àvia havia viscut, havia deixat la seva empremta sobre el paper. No només era un diari, eren sentiments, emocions, poemes, històries i algunes receptes.
Em vaig aturar en una on explicava com fer un brou de verdures i viandes, explicava fil per randa quines parts de la vedella, i del porc, són les millors, quins d’ossos comprar, com escollir les verdures, en quin ordre i com calia cuinar-les, estaria bé fer aquest brou. Avui he sabut pels meus parents que aquella casa era de l’àvia Agnès i que allí hi vaig viure jo de petit, cap record, com podia ser? Estava decidit a recordar, i per això calia conèixer a aquella dona, què li havia passat?
Volia reconciliar-me amb ella, una dona vilipendiada, jutjada i condemnada a l’ostracisme de per vida. Què havia fet? Mentre llegint aquelles pàgines anava descobrint a la persona que potser s’amagava de la maldat de la gent del poble. La seva ànima, aparentment destruïda, es trobava amagada en cada paraula, cada frase, es podia veure la bondat que no havia deixat aparèixer per por del que diran, vaig descobrir la duresa de la seva existència. Explicava que de molt jove s’havia enamorat, aquest amor va ser la seva perdició, ell havia format part dels enemics i un cop va acabar la guerra va marxar. Ella no va poder amagar el fruit del seu amor i, encara que la criatura se la van endur lluny, ella va quedar marcada per sempre.
En conèixer la seva història podia entendre per què s’amagava, perquè era tan esquerpa. Vaig decidir treure a la llum els seus escrits, la seva història, els poemes, les receptes, els seus anhels, el que pensava.
