Preguntes eternes

22 d’abril 2026

Preguntes eternes

Verd i marró, no és dur ni és tendre. Un és llis i l’altra no, on em porta el tronc rugós?, sembla imperfecte, cap línia recta, el color no és uniforme. Representa el pas del temps?, potser la vida mateixa, una vida gens uniforme. Els colors forts i clars. Ens pot semblar que té un color, però cada mil·límetre de l’escorça es reivindica mostrant una variació del color primitiu. Podríem dir que el volum, la forma i la duresa d’aquest tronc que no té res continuïtat.

Al contrari, el bambú sembla que té poca varietat, encara que si aprofundim segur trobaríem colors, textures, formes i línies que ens poden semblar rectes i no ho són, no té res d’uniformitat.

Els ocells, malgrat que sembla que volen lliures, busquen els barrots d’una gàbia infinita. Estarà feta de bambú. Una entren i altres surten, però no s’allunyen massa d’aquest lloc que els atrapa, com si es tractés d’un temple imaginat, per algú no sabem qui.

Una mà solitària es dedica a construir un puzle, l’impossible, la cara de la deessa s’ho mira creient que demà li donarà un sentit a tot plegat. Quina és la connexió?, n’hi ha alguna?, cal buscar què, qui, com?, moltes preguntes i cap resposta. 

Sigues feliç gaudeix fes-te fort com el tronc i el bambú, vola lliure sempre que puguis. No vulguis caminar sobre un puzle i sobretot deixa que els déus facin la seva la i oblida't d’ells.

Segur que ells no vetllen per tu.