8 abril 2026
L’escena del crim
Malgrat la sang, la falta de llum i l’entorn decadent, brut i lleig, l’únic que va veure només entrar va ser la tulipa blava, estava il·luminada per un raig de llum, la casualitat havia permès que l’únic raig de sol que havia pogut entrar per una petita escletxa que les cortines no havien pogut evitar li donava de ple.
Ella, la detectiva, va pensar que tot plegat havia estat col·locat a consciència, era un crim premeditat. L’atzar no havia participat en res. La tulipa blava estava el vent mix del llit sobre uns llençols blancs, tan blancs que destacaven i que no tenien res a veure amb la resta de la cambra. També destacava la sang, que brillava com si fos una sang falsa, i no, era real.
La detectiva va recórrer amb la mirada, tota la cambra s’aturava en cada racó, en cada objecte. El terra, cap petjada. A la tauleta, un got i una ampolla d’alguna beguda alcohòlica. Es va fixar en l’etiqueta, es va quedar gelada. Allí palplantada un pensament la va sorprendre. No, no podia ser. Va recordar, feia molt de temps, massa temps, ha tornat, estic segura que ha tornat.
Va sortir al passadís on estava el seu company, sé qui ha sigut l’assassí, li va etzibar.
L’assassí de les tulipes ha tornat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada