Deixa’t anar

16 juny

Deixa’t anar

Volia volar i traspassar el llum, no era una gàbia, però la tenia atrapada. El llum que entrava per les finestres ho transformava tot. Pintava els murs d’un blanc lluminós.

Mentre recorria l’estança podia veure la vegetació d’un verd fosc que amenaçava la cambra, algun dia potser es menjaria aquest temple on ella ballava dia rere dia amb l’esperança de trencar allò que no la deixava avançar.

Malgrat que veia les finestres i les portes obertes era incapaç de sortir, estava atrapada i al mateix temps se sentia lliure per fugir. Dansava i volava, alguns dies pujava tan amunt que sentia que tal vegada podria obrir el sostre i escapar.

Tot era llum i verd i blanc i negre, se sabia lliure i presonera. Què la retenia?, què l’empenyia?

Dins seu bullien les paraules, la música i dibuixava sobre l’aire els seus desitjos.

Volia aturar el món i deixar-se anar.