19 maig
Rivalitat i rendició
La rivalitat, aquest esport tan practicat per ells, sempre buscant com destacar. No sempre ho feien com a cavallers, els ganivets volaven sobre els seus caps gairebé cada vegada que s’enfrontaven. El problema era la prepotència de cadascun d’ells moltes vegades intentaven amagar-la i feien veure que no hi havia cap conflicte. Els companys i els amics no entenien què ens motivava, ja que, realment, mai arribaven al final i mai podien esbrinar com puntuar-se; cap dels dos guanyava llavors arribava ensopiment. Els semblava increïble no poder saber quin dels dos podria ventar-se de ser el millor.
Algunes tardes en lloc de baralles iniciaven discussions interminables, tot imitant les tertúlies que alguns intel·lectuals de renom del segle passat celebràvem els cafès de les principals ciutats del país, quan cansats de l’enfrontament decidien aturar-se queien exhaustes, llavors es feien bromes totes elles farcides de grans paraules i situacions petites que mostraven davant el món la importància que s’atorgaven els protagonistes. Ells es donaven tanta notorietat que el seu entorn els venerava, creien en tot allò que ells sentenciaven.
Després arribava la frustració i la rendició. Quan tornaven a la seva vida quotidiana, allí al menjador de casa s’enfrontaven tots sols a la vida amb la família, callar i atorgar. Quan obrien la porta la dona els rebia i sense gens de respecte els etzibava, arribes tard, un altra vegada arribes tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada