16 maig 2022
Créixer per construir
La casa on vivia no era casa seva, només era un lloc. Podria ser acollidora o intimidant, a ella tant li feia. Les cases són caixes buides fins que no les omplim de vida. En elles moltes vegades compartim amistat i estimació, altres iniciem un projecte de futur i algunes vegades només les habitem, hi mengem, hi dormim. Cal fer-les nostres per sentir-nos còmodes i trobar repòs al final de la jornada.
Ella encara no ha tingut temps de construir la seva casa, però ja comença a fer camí. Una taula, millor dit un entorn. La taula només és un suport, l'imprescindible és l'ambient.
No calen gaires coses per tenir un lloc teu, una làmpada que il·lumina i dona color als tresors que t'acompanyen. Una deessa que et recorda d'on vens. Abans les dones tenien fe en aquestes figures femenines voluptuoses amb grans pits que les ajudaven a ser fèrtils quan la natura no propiciava el seu desig de ser mares.
Cada objecte té una història bona o dolenta. Aquella caixa et recorda aquella amiga. La tassa, un aniversari. Els llapis, temps d'escola. Les espelmes, el desig d'avançar.
Animalons perennes i perfectes escampats estratègicament. La natura no hi cap sencera, només un trosset hi penja per no oblidar el verd. Quants colors del verd podem encabir en un racó.
A vista d'ocell aquest espai no sembla gran cosa. Tot canvia quan el focus es tanca i el transforma en un meravellós somni, un somni humil que per a ella és gran i poderós. És com la llavor que regues i cuides perquè es faci gran i et doni ombra, escalf i frescor.
Llavors pots anar fent camí, un camí lluminós, seré i planer on els obstacles només són pedres que pots saltar, envoltar, trencar o agafar.
Així ella, com fa l'eruga, teix el capoll per a la transformació que ja és molt a prop.
Ella encara no ha tingut temps de construir la seva casa, però ja comença a fer camí. Una taula, millor dit un entorn. La taula només és un suport, l'imprescindible és l'ambient.
No calen gaires coses per tenir un lloc teu, una làmpada que il·lumina i dona color als tresors que t'acompanyen. Una deessa que et recorda d'on vens. Abans les dones tenien fe en aquestes figures femenines voluptuoses amb grans pits que les ajudaven a ser fèrtils quan la natura no propiciava el seu desig de ser mares.
Cada objecte té una història bona o dolenta. Aquella caixa et recorda aquella amiga. La tassa, un aniversari. Els llapis, temps d'escola. Les espelmes, el desig d'avançar.
Animalons perennes i perfectes escampats estratègicament. La natura no hi cap sencera, només un trosset hi penja per no oblidar el verd. Quants colors del verd podem encabir en un racó.
A vista d'ocell aquest espai no sembla gran cosa. Tot canvia quan el focus es tanca i el transforma en un meravellós somni, un somni humil que per a ella és gran i poderós. És com la llavor que regues i cuides perquè es faci gran i et doni ombra, escalf i frescor.
Llavors pots anar fent camí, un camí lluminós, seré i planer on els obstacles només són pedres que pots saltar, envoltar, trencar o agafar.
Així ella, com fa l'eruga, teix el capoll per a la transformació que ja és molt a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada