20 juny 2022
¬
XI La Força
Onze un número que m'acompanya des que vaig néixer.
La Força, un atribut amb nom femení, però que tradicionalment s'associa als mascles.
Ella tímida, dolça, fràgil, embolcallada amb un vestit de seda de les índies, vaporós, suau, net.
Guarda un cor de bellesa, no perquè ho sigui, sinó perquè ho intenta.
Quan ella és dalt de la torre, els seus cabells li arriben als talons. La bèstia que l'acompanya cuida les passes que fan els seus peus. Camina lleugera gairebé sense trepitjar les pedres dures i fredes. Els peus embolcallats per les sabates, a joc amb el capell i la capa que li cobreix les espatlles.
El passadís és fosc, humit, llarg, inhòspit. Ella avança i a poc a poc les parets s'escalfen, una energia invisible que li surt del cos va omplint de llum la tenebra de l'indret.
La noieta petita, fràgil, dolça i tímida creix al llarg i a l'ample. Arribat el moment l'esclat, la força, la transforma. No és la mateixa encara que el seu aspecte sí que ho és. Els que pensaven fer d'ella una titella, una dona de palla, sense intel·ligència no sabien que dins del cor tenia totes les emocions, totes les eines per triomfar. Sentiments bonics quan cal ser agradable, plors quan cal consolar, tendresa per cuidar. No totes són agradables, però totes són necessàries. Riures per alegrar les tristors i sobretot Força per discernir i trobar el millor regal.
I així va ser que ella va poder ensinistrar a la bèstia que ens acompanya des de temps immemorials.
En arribar al final, en travessar la gran portalada l'esclat del poble es va desfermar en un bram. Van poder rebre allò que ella havia escollit per aquell moment, LA FORÇA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada