De la cuina a la taula

9 maig 2022

De la cuina a la taula

Al segle XIX les famílies benestants tenien servei, era cabdal tenir una bona cuinera, gairebé sempre una dona amb molt d'ofici i perfecció en les tasques pròpies de cuinar viandes exquisides ben presentades.

Preparar l'escenari també era molt important. Una taula ben parada amb estovalles de tela fina, plats de porcellana, copes de cristall, coberts de plata.

Al soterrani de la casa, on hi havia la cuina s'amuntegaven les cassoles, una per cada tipus de cocció. El gran àpat que se servia per a cada celebració destacada es preparava amb setmanes d'antelació.

Un cop els comensals eren a taula començava la representació. La protagonista, gairebé sempre la senyora de la casa, era l'encarregada de donar el tret de sortida, llavors tots els treballadors, com formigues dins del formiguer es movien frenèticament de la cuina fins al menjador.

Mentre els comensals mastegaven i bevien en silenci les cambreres es movien entre les cadires com fantasmes caminant sense ni tocar el terra. Tots sense excepció menjaven i el plaer es reflectia en els rostres.

Quan finalment no quedava res per engolir els homes començaven amb els licors i els cigars tot xerrant sobre els seus negocis, els seus diners i sobretot els esports més de moda del moment.

Les dones no eren benvingudes al saló dels homes i s'havien de conformar a treure les xafarderies més rellevants del moment.

Encara havien de passar uns quants anys perquè les dones tinguessin l'oportunitat d'equiparar-se amb els homes.

Mentre els senyors i les senyores descansaven i païen les viandes servides durant el banquet, les minyones, les cuineres i la resta de dones del servei netejaven. Els homes del servei seien tot fumant i presumint del bon resultat de la celebració.

Tant a dalt com a baix, les dones perdien.