La drecera més llarga
Buscava l'amagatall que el portaria lluny. No volia, no tenia ganes sentir els sorolls que dia rere dia omplien l'aire. A vegades la força l'acompanyava, però per dins una gran fragilitat el trasbalsava.
El neguit l'havia obligat a marxar, va sortir del poble pel camí del bosc. Era hivern i la boira havia esborrat el paisatge. Tot buscant una drecera s'havia perdut. Algú podia pensar que aquell era un temps malaguanyat. Els mals pensaments es van apaivagar durant les hores que va passar buscant el camí de tornada. La fragilitat va desaparèixer juntament amb la força. Res era important davant del gaudi de sentir els sorolls i les veus amigues, d'abraçar als seus.
Buscava l'amagatall que el portaria lluny. No volia, no tenia ganes sentir els sorolls que dia rere dia omplien l'aire. A vegades la força l'acompanyava, però per dins una gran fragilitat el trasbalsava.
El neguit l'havia obligat a marxar, va sortir del poble pel camí del bosc. Era hivern i la boira havia esborrat el paisatge. Tot buscant una drecera s'havia perdut. Algú podia pensar que aquell era un temps malaguanyat. Els mals pensaments es van apaivagar durant les hores que va passar buscant el camí de tornada. La fragilitat va desaparèixer juntament amb la força. Res era important davant del gaudi de sentir els sorolls i les veus amigues, d'abraçar als seus.
Des del turó va contemplar el poble, la drecera havia estat llarga, però la recompensa va ser gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada