El que ens ha tocat

23 maig 2022

El que ens ha tocat

A la quadra no tots eren iguals, però es respectaven, els que hi feien les distincions eren els homes que els cuidaven. El palafrener era un bon home i encara que els estimava a tots tènia un de preferit. Un dels més grans, el millor, l'estimava molt, era un cavall gran que ajudava a la jovenalla a estar cofois de fer la feina. Sabia qui era i que s'esperava d'ell.

—Nosaltres som cavalls cuidats i consentits, mengem bé, tenim un bon lloc per dormir i descansar, estem agraïts i encara que sabem que algun dia morirem intentem gaudir del temps que tenim. Potser ens agradaria córrer com el vent per prats verds i menjar herba fresca i sucosa, però ens ha tocat aquesta vida i no una altra. He de dir que aquí no hi ha tant d'espai, potser si hagués nascut en un altre país menys urbanitzat amb més espai verge, amb muntanyes on l'home no té prou capacitat per malmetre'l podria tenir més llibertat, però no ha estat així.

—A veure si ho entenc, ens hem de conformar amb una vida tranquil·la on gairebé mai passa res, tret dels dies solemnes on ens pentinen i ens guarneixen per sortir a passejar, per cert, a pas de tortuga, perquè hem nascut aquí i no en un altre indret més interessant?

—Doncs sí, ets molt jove encara i no ho pots entendre.

—I no hi podem fer res?

—Em temo que no, quantes vegades al llarg dels anys, sobretot quan era jove com tu, vaig buscar mil maneres d'escapar. No hi ha sortida, mira de gaudir tant com puguis. N'hi ha que viuen en granges on no estan cuidats, ni estimats i mengen qualsevol cosa que serveixi per fer-los créixer despresa i que els engreixi prou per poder satisfer els estómacs de gent sense consciència i que tant li fa com vivim.

El cicle de la vida és igual per tots els éssers vius, néixer, créixer i morir. L'important és el camí que hi ha entre néixer i morir. També la manera en com marxem de la vida. Recordo que quan era petit allà on vaig néixer es van emportar uns quants companys ja grans a sacrificar, marxaven tranquils cap als estables on els esperava la mort. El seu camí havia estat planer i agradable i acceptaven de bon gran que els donessin un final digne.

Extracte de: Història d'un cavall de Lleó Tolstoi

Pigat—Ens vam dirigir cap a un indret solitari darrere les quadres. L'escorxador va treure un ganivet, el mosso va agafar la brida. L'escorxador esmolava el ganivet. El soroll monòton que feia l'escorxador em feia venir son.

Sentí que m'acabaven de fer alguna cosa extraordinària a la gorja. Un dolor viu em va estremir, vaig vacil·lar... S'esdevingué que quelcom líquid i tebi s'escolà pel meu coll i el pit. Vaig fer una forta aspiració i vaig sentir un gran benestar. No em vaig espantar gens, però em vaig sorprendre molt, tot semblava haver pres un aspecte nou. Durant la nit es varen sentir els udols dels llops. Aquelles bestioles es disputaven la meva carn. No havien passat ni vuit dies que només quedaven un crani i dos fèmurs, un camperol els va collir per vendre'ls al mercat.

Mentrestant l'amo com un cadàver vivent, que continuava menjant i bevent, no fou sepultat fins molt més tard. Ni la seva pell, ni la seva carn, ni els seus ossos feren servei a ningú. Feia temps i temps que ningú el necessitava.