Darrera oportunitat

16 octubre 2023

Darrera oportunitat

Avui era el dia, havia decidit, ja feia unes setmanes que faria alguna cosa per fer-lo feliç, per demostrar-li que podia ser una bona esposa, una bona mare. Volia que fos una tarda perfecta, tot començaria de nou. La celebració de l'aniversari de l'Alain petit seria un èxit, tornarien a ser l'un per l'altre, tornarien a ser una família.

Havia promès que hi assistiria i després parlarien de tot, del passat, el present i el futur, una darrera oportunitat, ella tenia moltes ganes. Feia setmanes, mesos que ja no li quedava energia, ni alegria, ni esperança. Avui, però semblava que tot aquest neguit s'havia esborrat. Tindrien una bonica festa d'aniversari.

Estava contenta, van assistir tots els amiguets, van ballar, van cantar, tot rotllava de meravella. Les hores passaven i ell no apareixia, l'Alain petit s'ho estava passant d'allò més bé, ella no, només mirava les agulles del rellotge que alienes al que passava continuaven marcant els minuts i les hores.

L'Alain gran es va enamorar d'ella només veure-la, va ser com un miratge, la música que la guiava, la llum que il·luminava el seu vestit blanc i vaporós, els cabells rossos seguint els moviments del seu cos, els seus peus gairebé no tocaven el terra de l'escenari. Quan va caure el teló ho va tenir clar, aquesta dona ha de ser meva, es va dir. Va fer servir totes les eines al seu abast i no es va aturar fins que ella va caminar pel passadís central de l'església fins a l'altar on va dir: sí, si vull.

Ja era seva, una dona magnifica, igual de magnífica que la seva egua. La sorpresa li va arribar temps després quan es va adonar que ella, l'Adel no era una egua. No va aconseguir posar-li la sella ni el mos, així, era impossible domar-la.

Es van conèixer en una festa d'homenatge a l'Adel, una gran ballarina. Ella era esbojarrada, expressiva, desmesurada es mostrava sempre afable, petonejava a tothom. Ell era ben plantat, amable i encantador, afectuós, un cavaller, gens desmesurat. La va enamorar, mai ningú l'havia tractat tan bé. Eren l'enveja dels amics, la parella perfecta.

No recordava com havien arribat fins al dia d'avui, tot allò es va anar esborrant i va anar desapareixent. Ella encara l'estimava, però no estava disposada a viure el malson que feia temps que l'acompanyava. Mentre anava recollint les restes de la festa, anava recordant com havia estat la seva vida al costat d'aquell home perfecte.

Ja era nit tancada quan ell va trucar, en despenjar el telèfon i escoltar les excuses ho va tenir clar, s'ha acabat, tot s'ha acabat. Amb un gest pensat i decidit va dipositar l'auricular, va tancar els llums i va pujar escala. Aquella nit va dormir profundament.