6 novembre 2023
Fugir de l'hivern
Carrers deserts, de tant en tant algun carro trenca el silenci en trepitjar les llambordes que brillen per la humitat que ens porta l'albada. Alguns treballadors obren els tallers i preparen els estris.
Jo, aliena a tot i tothom camino carrer enllà, quasi sense adonar-me'n m'endinso en la boira blanca il·luminada per la llum esmorteïda del sol. Una boira tan blanca i al mateix temps tan fosca. Avanço buscant el final de la calçada.
Els meus peus trepitgen quelcom fred i tou que em mulla les sabates. Veig els arbres nus de fulles, el camí amagat sota un mantell blanc, tot el paisatge està colgat de neu, el meu cos s'esgarrifa.
A mesura que avanço, el camí es torna d'aigua. Faig un salt al costat fugint del riu, no vull que l'aigua m'atrapi. Gairebé sense adonar-me la sorra de la platja se'm fica entre els dits dels peus. Quan miro enrere m'adono que els mesos, els dies i les hores han passat de puntetes.
La primavera ha donat pas a l'estiu, la calor s'ha transformat en el vent i la pluja de la tardor. Altre cop la primavera ha esclatat, flors, colors, cels blaus i nets. Ens ha portat l'alegria, altre cop tenim l'esperança que l'estiu està a punt d'arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada