Decadència

9 octubre 2023

Decadència

Només tocar terra, la boira, la humitat i la xafogor de la ciutat la van aclaparar, el que ara tant la molestava no formava part dels seus records. El dia estava a punt de morir i a poc a poc la llum del sol s'esvaïa per donar pas al llum esmorteït dels fanals del port.

En deixar la maleta al terra mullat, va agafar aire i en un intent d'asserenar-se el va deixar sortir a poc a poc, mentrestant intentava recordar el camí que la portaria a la casa on l'esperaven.

Havent descansat uns minuts es disposà a recórrer els carrers que no havia oblidat. Uns carrers atapeïts de gent que entraven i sortien dels locals típics d'aquesta ciutat, decadent i al mateix temps impressionant. La música i el bullici dels locals que ocupaven les cases a banda i banda  la van anar guiant cap al seu destí i la van portar cap a la seva joventut. 

Ja no tenia la bellesa dels vint anys, però encara posseïa l'encant que tantes vegades posava en pràctica per aconseguir l'atenció, que temps enrere mai li va faltar, sobretot dels homes, encara que també aconseguia l'enveja de les dones.

A mesura que s'acostava a la casa, on l'esperava la seva germana, les passes es feien més ràpides, tenia moltes ganes de conèixer al seu home, un home fort, guapo, ben plantat, segons li explicava la seva germana a l'última carta,

Havia arribat, es va aturar abans de trucar, en aquell precís moment es va obrir la porta, allí estava ell, coronat per la llinda i ocupant tot l'espai de l'entrada.

Mentre se'l mirava de baix a dalt només pensava, en com el podria assolir.