2 octubre 2013
Una gran, gran trobada
El dia havia estat mogut, l'enrenou va començar a primera hora del matí. Ara tot estava en pau, les converses giraven al voltant del que havia passat.
Frases fetes, consells, sentències. Aquest eren els comentaris, el passat millor deixar-lo tranquil, de res serveix remenar la merda, quan més la remenes més pudor fa.
Reien, brindaven i menjaven les restes del pastís. Alguns havien decidit arriscar-se i preparar la festa d'aniversari, una celebració que feia anys que no celebraven, pensaven que la reconciliació estava assegurada, que les rancúnies podrien quedar enrere. Encara que les amistats es trenquin l'estimació no desapareix i avui es pot demostrar, un altre comentari que sorgia d'entre els convidats. Havien decidit oblidar el que havia passat a l'inici del matí.
La trobada havia estat d'allò més caòtica, un reguitzell de retrets anaven i veien entre els implicats i semblava que en comptes d'arreglar-se encara es complicaria més, es faria més gran.
Gràcies a l'aparició de les paraules justes dels més conciliadors es va fer el miracle. Mirem endavant, no val la pena continuar enfadats, no importa, el que va passar fa un munt de temps és el passat, mirem al futur, busquem l'alegria, abracem-nos, ballem.
Tothom va estar d'acord i just en aquell moment va arribar el pastís, el foc de les espelmes i la música van transformar l'ambient i els malentesos van desaparèixer esborrats pel bon humor i l'estima de les amigues i els amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada