30 octubre 2023
Reprendre el camí
La mare sempre atenta, encara que no ho semblava, les mans se li anaven tot recordant el "cante" que la nit passada escoltava a la vora del foc. La canalla dormia i la nit queia fosca sobre el poble, una nit sense estrelles, la lluna nova no il·luminava el pati.
Al matí el sol escalfava el paisatge on s'havien aturat abans d'arribar a la font on tornarien a omplir el canti. L'aigua brollava generosa, era un regal de la terra.
Tots aquells records li arribaven des de la tristesa, aquells dies ja no tornarien, ella havia marxat i amb ella havia marxat el camp, el verd, el cel, les cançons, el foc, la lluna, el sol.
A mesura que les hores i els dies passaven s'anaven esborrant un a un els records, primer el camp, després els colors, el verd, el groc, el vermell. També el sol i la llum i quan tot va quedar fosc i buit, va tancar la porta, va sortir al carrer i pas a pas va reprendre el camí.
El clavell vermell
Li agradaria que en sortir de casa algú li regalés un clavell, llavors es deixaria anar. Potser els seus pensaments el portarien a llocs meravellosos on podria viure i gaudir de sensacions que mai es permetia sentir.
Caminar descalç sobre l'herba humida, descansar abraçat per la brisa, passejar pel desert, nedar en un mar en calma, oblidar-se de tot.
En arribar a la porta del forn va recordar que a casa l'esperaven per fer els entrepans.
En aquell precís moment va recordar qui era, com es deia, on vivia.
Des d'aquell dia quan sortia de casa per anar a comprar desitjava que algú li regalés un clavell vermell, la seva flor i el seu color preferit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada