10 juny 2024
El temps s'escapa
Quan la nit s'acosta tot són presses, a ell no li agrada, ell vol gaudir d'aquell moment màgic on els primers estels s’endevinen i tímidament volen il·luminar el poble sense aconseguir-ho. Només la lluna quan és plena és capaç de fer el prodigi.
La família l'espera, han de tancar les bèsties i preparar les eines per a l'endemà. En acabar la feina, quan tot és llest sopen plegats. No li agraden gaire els rituals i a casa tot són rituals, tot es fa sempre igual, no deixen espai per a res més.
Ell somnia, imagina com seria viure en altres indrets, gaudir d'altres paisatges, tenir una vida diferent. Li agradaria obrir la porta, recórrer el camí deixant-se emportar fins al final. Aturar-se quan estigués cansat, menjar quan tingués gana i no preocupar-se de res, quan li calgués alguna cosa, aconseguir-la allà on fos. Això pensa mentre mira els estels que apareixen quan la nit apaga el llum del sol.
Quan es lleva al matí abans de vestir-se sospira, es vesteix i baixa a esmorzar, abans, però va fins a la porta, l'obre mira el camí i torna a sospirar i es diu en veu baixa, algun dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada