Estimada Gemma

6 maig 2024

Estimada Gemma

Quant de temps fa que no estem en contacte! El temps passa tan de pressa, quin tòpic, no soc gaire de tòpics, però aquí el tens. No et pensis que t'he oblidat, de tant en tant em ve al cap la teva imatge, el teu rostre, el teu caminar, la teva veu. Sort en tinc de les fotos, que encara guardo. Els anys no passen en va i la ment va perdent agilitat, la memòria es ressent i perdem alguns records. El dia a dia ens abdueix i oblidem el que és important.

Et preguntaràs què ha fet que avui, per fi em posi en contacte, ha estat fàcil, he tornat a recórrer aquells camins per on vam passar fa tants anys. Els verds dels arbres i la vegetació, els sorolls de l'aigua baixant muntanya avall, l'ambient de tranquil·litat i pau, tot plegat m'ha transportat a aquella setmana màgica que vam gaudir juntes.

He tornat per una casualitat que no té res a veure amb nosaltres, de fet crec que havia oblidat aquella experiència. La música de l’indret creada per l'aigua, els ocells piulant, i la llum, aquella llum, els colors, el cel m'han colpejat fins a fer-me reviure aquells dies, he tornat a sentir la teva presència. Em pregunto, com pot ser que hàgim deixat passar tant de temps?

No sé si podré resistir els dies fins a tornar a casa i poder-te abraçar. Desitjo que estiguis bé, jo he tingut alguns entrebancs de salut, res greu, però ja torno a estar en forma. Hem de reprendre les nostres trobades, no podem deixar marcir la nostra amistat, la nostra estima.

Ens veiem aviat, segur!

Sílvia