Històries de cine

22 d’abril 2024

Històries de cine

La meva primera experiència cinematogràfica, de fet no la recordo, però me la van explicar. Vam anar a veure "La Mula Francis" i sembla que jo corria amunt i avall del passadís de la platea tot cridant "Una mula que parla, una mula que parla" no tinc clar si sabia què era una mula.

El meu pare també em va explicar una història de cine, es ventava del fet que el seu germà havia organitzat les primeres sessions de cinema al seu poble, seria cap als anys trenta. Hi havia un home que corria pels pobles de la zona en un camió que portava el projector i la pantalla, les cadires les portaven els veïns, cada un la seva. En una d'aquestes projeccions hi havia una escena on es veia una banda que venia del cap de munt d'un carrer i s'anava acostant. Les pel·lícules projectades eren mudes. Al poble tenien una banda de música on, per cert, tocava el meu pare i van pensar que seria interessant incloure música a la projecció, així que la banda va fer-ho, van baixar pel carrer que hi havia darrere la pantalla i així van crear la banda sonora d'aquella escena, va ser tot un èxit.

La primera vegada que vaig portar a la meva filla al cine, projectaven "Set núvies per set germans", va ser un desastre s'avorria i no parava quieta. Per contra, quan vaig portar al meu fill, que encara era un bebè, em vaig guanyar un advertiment poc agradable, si molesta o plora hauràs de marxar, em va etzibar l'acomodador. No va fer cap soroll, no va plorar ni va molestar a ningú. Estava a la meva falda i mirava la pantalla com si entengués que hi feien, estava captivat per les imatges.

Vaig anar molt al cinema de petita, d'adolescent i de gran. Quan era joveneta quedava abduïda per les històries, pels personatges, les cançons. Quan tornava a casa em sentia com si hagués format part dels esdeveniments que acabava de veure, em sentia com si fos un d'aquells personatges. A vegades em posava davant del mirall i intentava imitar els moviments, els gestos, cantar les cançons.

A mesura que vaig recordant aquests moments inconnexos els records afloren un darrere d'un altre. Que dir del dia que vaig anar a un cinema d'estrena a veure "La Conquesta de l'Oest", no he oblidat la mítica escena del tren que sembla que ha de sortir de la pantalla. Alguns diumenges al matí, els pares ens portaven a veure una pel·lícula d'estrena ja era més econòmic, "Mary Poppins" una meravella. No tot van ser flors i violes tinc present el disgust quan van estrenar "West Side Story" i no la vaig poder veure, era per majors de divuit anys, em vaig enfadar molt.

Tantes i tantes històries, personatges, músiques, emocions, alegries, aquests records han quedat gravats a la memòria, la màgia del cinema i tots aquests records m'acompanyaran per sempre.