La cultura ja és aquí

27 maig 2024

La cultura ja és aquí

La vida al poble transcorria plàcidament, el temps respectava el ritme que des d'antuvi marcava la quotidianitat dels seus habitants. Generacions i generacions de pagesos, pastors, manobres, forners, en fi totes aquelles persones que treballaven per fer rutllar la maquinària que movia l'engranatge de la vida del llogaret.

Les criatures naixien, creixien, alguns anaven a l'escola, malgrat que hi anaven poc temps, la vida era dura, hi havien de treballar de valent per posar un plat a taula, per escalfar-se a l'hivern, per vestir-se, cuidar els petits i els grans. Es casaven, tenien fills, eren pares, mares, tiets i tietes, avis i àvies. Bé tot plegat el que ve a ser el que fem els humans en general. No oblidem que també es divertien, anaven al ball, gaudien durant la Festa Major, els diumenges si feia bo anaven a la taverna a fer el vermut.

La seva manera de viure era seva i els agradava, tot es va començar a torçar quan va arribar la "civilització", així ho anomenava el fill de l'amo i senyor de la vila i de les terres de conreu. Va aparèixer un maleït matí i ho va trasbalsar tot. A ell la gent del poble li van semblar pobres diables, mal vestits, sense cultura, la majoria no sabien llegir ni escriure i ell va decidir salvar-los, pensava que si els treia de la seva ignorància serien més feliços, millors.

Va muntar una escola on tothom, tant dones com homes, havien d'anar unes hores a la setmana per aprendre a llegir i escriure, almenys el seu nom. Un cop aconseguida la gran fita va organitzar una festa, va convidar als seus companys, amics, familiars i coneguts per tal de ventar-se del que havia aconseguit. Va fer passar pel podi a tots, dones, homes, criatures, joves i vells i allí en una pissarra cada un va escriure el seu nom.

Quan tot va acabar, no va trigar gaire, ell va marxar, va retornar a la ciutat on aviat va oblidar-se del poble i de la seva gent. Un cop els va deixar tranquils van retornar a la vida d'abans, només va canviar una petita cosa, van afegir una nova tradició. Els dies de festa a la porta dels locals on es trobaven per ballar, prendre alguna beguda o fer-la petar hi posaven una pissarra on escrivien: AVUI HAN VINGUT i sota tothom escrivia el seu nom.

Finalment, per fi, la cultura havia arribat al poble!