Dafne, filla del Déu riu Peneu, sabem que era contrària a l’amor i no desitjava casar-se, després dels fets que van ocórrer la vida li va canviar de baix a dalt.
Tot va començar quan Apol·lo es va burlar del Déu Eros (els romans l’anomenen Cupido), que decideix venjar-se i qui paga el preu és Dafne.
Eros dispara una fletxa d’or a Apol·lo que li desferma un enamorament apassionat. El cas és que s’enamora perdudament de Dafne. Ella no vol sentir a parlar d’ell ni del seu amor. Dafne és contrària al matrimoni, ja que es vol mantenir verge. L’enamorat Apol·lo es veu obligat a perseguir-la per a confessar-li el seu amor.
Eros involucra a Dafne en la seva venjança, quan ella només passava per allí. No va tenir cap oportunitat, li va clavar una fletxa de plom que l’obliga a ser encara més contrària a l’amor i rebutja a l’enamorat Apol·lo.
El pare de Dafne, també té un paper destacat participa de la desgràcia de la seva filla. Quan Dafne és perseguida per Apol·lo queda atrapada en un carreró sense sortida, llavors demana ajuda al seu pare, vol que la transformi i així obligar l’enamorat a desistir. Peneu, la transforma en un arbre, el llorer. Quan Apol·lo la veu transformada en arbre decideix que sempre estarà cuidant-lo i va fer que aquest sempre lluís verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.
Així que tenim a l’arbre, Dafne incapaç de moure’s i obligada a estar al costat d’ell per sempre més.
Dafne es utilitzada, menystinguda i convertida en un objecte que els homes fan servir per presumir encara més dels seus atributs i del seu poder sobre les dones.
No acaba així la història, Dafne convertida en arbre va poder sortir d’aquest captiveri ajudada per algunes amigues, totes elles deesses. Van aconseguir que Apol·lo un home orgullós, altiu, ufanós, insolent, presumptuós i fatxenda que sempre tenia al seu costat un reguitzell de palmers què com ell eren altius, orgullosos, tibats, creguts i presumits, es va quedar sol quan es va enamorar de Dafne, va perdre el seu estatus social, el seu seguici a poc a poc va anar desapareixent i així va ser que es va quedar sol i oblidat.
Dafne va tenir més sort es va adonar que no era contrària a l’amor, que no volia ser verge, va descobrir que era contrària a l’amor dels homes, no a l’amor. Va enamorar-se d’una sacerdotessa del temple de Gea, on ella també servia.
Apol·lo símbol de la bellesa masculina es va quedar com diem col·loquialment per vestir sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada