Evolució, transformació

25 de febrer 2026

Evolució, transformació

Va aparèixer com si mai hagués existit, uns fils prims i delicats li sortien del melic, al final de cada un dels fils havia nascut una bonica flor, cada una d’un color diferent. Aquests fils no només havien creat les flors sinó que embolcallaven els seus braços lligats al voltant del cos.

Semblava que estava amagada per uns núvols, no tota ella només la seva ment. El seu cos vivia entre el groc i el taronja i el cap en un món verd rodejat de núvols blancs i petits.

Quan més amoïnada estava per tot allò, que no entenia unes mans van aparèixer en el món verd, taronja i groc. Alguna cosa l’agafava, va aparèixer un sentiment lleig, no el coneixia, però no li va agradar. Tenia por, una por irracional, i no eren unes mans eren les seves mans o podríem dir braços o tiges, arrels... El seu cos ajudat per la ment els havia desenvolupat tal vegada perquè buscava la companyia d’altres éssers. El seu món monòton de només tres colors no li era prou divers les flors que havien sorgit no vam viure prou per satisfer la necessitat d’ampliar el seu l’entorn.

Ajudada per les mans, els braços o branques va veure l’altra, era preciosa, tenia dins seu diferents tons de verd, colors més pronunciats vermells barrejats amb taronja fulles verd fosc una meravella per la vista així que a poc a poc es va anar transformant i sense donar-se uns animalons la van fer seva.

L’abraçada dels animalons la van portar cap a un altre sentiment, es va sentir estimada, acompanyada sentia que tenia el suport necessari per continuar el seu desenvolupament, transformació o evolució i encara que una part del seu cos encara era lligada, del seu cap sortien unes branques plenes de fulles verdes que li donaven uns coneixements que feia temps que anhelava i que l’ajudarien a gaudir d’aquell món, el seu món en pronunciar aquesta frase, “el meu món” va notar que tenia un nou sentiment la pertinència. Aquest sentiment de pertinència la va embolcallar.