15 maig 2023
Abans que caigui la nit
Ja havien trobat el refugi, no era definitiu, però de moment podien respirar més tranquil·les. El dia havia estat llarg, malgrat tot continuaven animades encara que el cansament era notable.
S'havien perdut tot buscant un lloc on passar la nit i sense voler es van trobar seguint uns camins desconeguts. Cada vegada que una feia un crit d'alegria, l'altre li feia veure que no, que no ho havien aconseguit. Resignades tornaven a carregar els estris i apa, tornar a fer camí.
Gairebé no els quedaven forces per pensar, però les van traure ves a saber d'on i l'enginy va aparèixer. Farem unes marques per assenyalar el camí que ja hem trepitjat. No feia gaire estona havien discutit sobre si ja havien passat per aquell indret, l'una deia que era la segona vegada que veia el mateix arbre, l'altre no pensava el mateix. Per sort el tarannà d'una d'elles no era de discutir i va acceptar el parer de la que podríem dir que era la seva antagonista.
No tenien gaires coses per fer les marques, així i tot, van poder fer tires d'una peça de roba per lligar-les a les branques dels arbres que hi havia al costat dels camins per on passaven. A poc a poc, es van adonar que era possible en sortir-se’n, amb la intel·ligència d'una i l'habilitat de l'altre segur que aconseguirien trobar la sortida del que semblava un laberint.
Totes dues eren molt diferents, una semblava de cotó fluix, encara que no ho era, l'altre semblava d'un material més sòlid i tampoc ho era, estava clar que totes dues eren necessàries, una de sola mai ho hagués assolit, calia ajuntar les qualitats que totes dues posseïen.
La nit estava a punt de caure quan finalment van arribar a un lloc on poder descansar. El refugi les esperava amb les portes obertes. No era el lloc ideal, ja que no era la sortida del laberint, era el centre. Van decidir aprofitar el que havien trobat i esperar que quan acabés la nit i el sol aixequés el nou dia podrien buscar la sortida, per sort tenien els camins assenyalats.
Van preparar-se el sopar, les màrfegues i van poder dormir amb la tranquil·litat que dona el saber que entre totes dues, havien estat capaces de trobar un bon refugi. Demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada