13 febrer 2023

El bes de Beatriu

Era un bonic dia de finals d'hivern, per fi el sol semblava que escalfava una mica. Ell va gosar fer un pas endavant per acostar-se a ella i llençar tímidament el comentari, quin dia més bonic, li va dir. Ella va fer un somrís i un gest d'assentiment amb el cap. No van passar gaires dies quan van tornar a coincidir. Sempre que acompanyava al pare el veia i algunes vegades mentre l'esperava creuaven unes paraules. A poc a poc les converses es van fer habituals i eren més personals, més profundes, més relacionades amb el que passava al seu voltant, inclús sobre temes dels quals ni ell ni ella es podia esperar que en tinguessin opinió. Ella perquè era una dona i ell perquè era un criat.
Si estaven en un lloc públic, havien d'anar amb compte, no els convenia que els veiessin parlant com si fossin dos iguals així que només es miraven. Aquelles mirades els trasbalsaven, trastocaven els seus sentiments. Sempre que podien buscaven un lloc discret on poder gaudir d'una estona tranquil·la. 
Ell era fill d'una família humil, sabia llegir i llegia tot el que li queia a les mans, aquestes lectures l'havien ajudat a tenir una cultura que no era habitual que tingués un criat. 
Ella també era curiosa i encara que havia estat educada només per a ser una dama i una bona esposa, també li agradava llegir, llegia llibres que res tenien a veure amb el que una dona havia de conèixer.
Aquell matí d'estiu havien quedat a primera hora a l'embarcador del llac. El sol tot just començava a mostrar-se per sobre l'horitzó quan ell ja l'esperava, vestia el seu uniforme de patge. El temps transcorria lentament, mentrestant ell contemplava el paisatge. El blau del cel i el de l'aigua es confonien, no es podia veure on començava l'un i acabava l'altre. En sentir la remor de les passes d'ella es va girar, ella va poder copsar la sorpresa d'ell, Beatriu portava el seu millor vestit, el sol feia resplendir els colors i els cristalls que l'adornaven formant una aurèola al seu voltant.

Sense ni creuar una paraula van pujar a la barca. Ell va agafar els rems i la barca va començar a moure's. Una gran pau els envoltava, tots dos miraven com els rems obrien l'aigua, ell estava espantat pels seus pensaments, no sabia si desitjava arribar al centre del llac, tenia por del que podria passar. Ella estava desitjant arribar, estava desitjant tastar els llavis d'ell en un bes etern.