8 juliol 2023, plaça de Sant Felip Neri

L’empremta    

Venia de terres llunyanes i res sabia fora del que havia conegut mar enllà, al seu poble natal. La vida no és fàcil quan has de treballar de valent per menjar i cuidar els teus, però al poblat tots remaven en la mateixa direcció, es cuidaven els uns als altres. Quan el seu pensament viatjava tot recordant aquells dies els ulls, la boca, el front i el seu somriure l’il·luminaven la cara, expressaven sense cap dubte que tenia records bonics de la gent que havia estimat i dels paisatges que havia conegut. 

Quan recordava els fusells, les bales, el foc, el fum i el soroll les llàgrimes brollaven sense aturador. Així va ser com en un tres i no res era dalt d'un vaixell, emmanillat en la part més fonda. Les veles, el vent feien lliscar la proa que trencava l'aigua fent-lo avançar cap a l'horitzó.

Havien passat molts anys, però els records eren ben vius. Quan va arribar era molt jove, gairebé un nen. La sort el va escollir i va anar a parar a Barcelona on va començar a treballar amb un mestre constructor. Com que era bon minyó i molt treballador, amb els anys el mestre el va escollir com ajudant. Es va esforçar molt per aprendre l'ofici, tenia un gran objectiu, volia deixar la seva empremta, una mostra del que era, del que volia, aquesta era la gran fita, per això es va fer amic de la pedra, el ferro i la fusta.

L'amo estava construint els edificis d'una bonica plaça. Com s'havia guanyat la confiança i el respecte del mestre aquest el va escoltar quan li va demanar que el deixés fer una figura per a la façana. Quan la figura va estar enllestida la van col·locar al bell mig de la paret, en un lloc destacat on tothom la pogués gaudir.

Si algun dia tot passejant pel centre de la ciutat trobeu una plaça petita, tranquil·la, on la pedra, el ferro i la fusta la conformen busqueu al Rei de la Selva, el Lleó alat.

En Basmah li va posar ales, unes ales que desitjava per a ell, ai si fossin seves, aixecaria el vol i tornaria a la seva estimada Àfrica.