29 maig 2023

Autoretrat 

Quan ella es queda abstreta pensant en l'ànima i en Van Goth, sembla molt seriosa, però no fa ni deu minuts que reia totalment desinhibida. Ho penso millor i crec que potser no faria servir aquest adjectiu, seriosa tal vegada, però veig més adient dir que sembla estar preocupada. 

Quan es mira al mirall o li fan un retrat es veu molt diferent de com ella se sent per dins i com aquest sentiment la fa veure més bonica. En canvi, quan entra dins seu, tot repassant el seu cos, és conscient dels òrgans, les extremitats, els ulls, la boca, tot. Escolta el que li diu el seu cos, el sent, fins i tot el podria tocar per dins. 

En aquests moments el sent propi, real. En canvi, quan el veu des de la mirada de l'altre o des de l'ull d'una càmera, no es pot reconèixer, està convençuda que no és ella. 

Què dir del seu caràcter?, puix que té moltes cares, no sempre és així o aixà, depèn d'amb qui o quan o com... 

Si parlem generalitzant cal dir que malgrat que es pot comportar de maneres diferents té un caràcter fort, és generosa, li agrada debatre i sobretot tenir raó, és perfeccionista i quan pot ajudar ho fa sense esperar res a canvi, encara que si li ho agraeixen, està més contenta. A qui no li agrada que l'afalaguin?