Dues fotografies

24 octubre 2022

Dues fotografies

Els germans ens condicionen i més si ets entre la gran i els petits, tots quatre en una fotografia en blanc i negre, ella és la segona. 

Mai havia destacat gaire, amagada entre la gran que tenia més llibertat, semblava més responsable i tenia cura dels més petits i els dos nens que acaparaven l'atenció dels adults, el pare, la mare, les àvies.

Tothom pensava sense dir-ho que la Júlia es cuidava sola, que no li calia res, que era prou llesta, prou valenta, prou forta. Ella no se sentia així, la major part del temps es refugiava en el seu món, un món que s'havia construït i on se sentia lliure, estimada i on les hores passaven tranquil·les acompanyant els seus pensaments, els seus desitjos.

El dia que va emprendre el viatge va ser un regal, no li semblava que pogués gaudir de tanta felicitat. No tindria més de set o vuit anys quan els pares van decidir enviar-la a casa dels tiets que vivien en una altra ciutat. La van enviar tota sola, no sola del tot, un amic de la família que anava a la mateixa ciutat l'acompanyava.

Era un viatge curt menys de 300 km. No us explicaré totes les aventures, que van ser moltes, només la que ella recorda com la millor. El pare li havia donat uns diners, aquests diners li van donar poder, el de decidir què fer amb ells. Se sentia generosa, per això va decidir convidar a les cosines que la van portar a una botiga de llaminadures. Era un lloc petit amb unes portes de fusta gastada pels anys, la porta tenia una campaneta que avisava al botiguer. Les làmpades il·luminaven tot el taulell, els caramels de tots colors brillaven, la cara se li va transformar, mai havia vist caramels de tantes formes i colors. Va comprar uns quants, el que més li va agradar va ser un amb forma de bastó decorat amb bandes dels colors de l'Arc d’Iris que anaven en espiral de dalt a baix.

De tot plegat ella conservava en la seva ment una foto que li recordava tot el que aquell dia havia viscut. En tancar els ulls encara pot veure l'interior d'aquell indret on la canalla podia fer realitat els seus somnis. Aquest dia el podia guardar dins seu i mai, mai l'oblidaria.