Un regal per la ciutat

17 octubre 2022

Un regal per la ciutat

Cotxes que a tota velocitat recorren els carrers, taxis que recullen i entreguen passatgers que no tenen temps per perdre, van a la feina, als negocis, a reunions.

Ella asseguda i amb paciència espera que algú s'aturi i li compri una de les boniques flors que, alienes al brogit esperen dins d'un gerro ple d'aigua, aigua que les mantindrà fresques i formoses durant unes hores o uns dies.

Qui s'aturarà a comprar a la noia cega? Ella al mínim soroll de passes, s'aixeca per oferir-los les flors. Ningú s'atura, tenen massa pressa, massa feina, la bellesa de les flors no els interessa.

En mig del caos, casualitat? Ell, va mal vestit, es veu la pobresa en els seus parracs. 

Entre tantes persones cegues de mirades buides, que no hi veuen més enllà dels seus negocis, les feines i les preocupacions inútils, està ell que pot mirar i veure amb el cor, no té gens de pressa i pot copsar el que passa al seu voltant. Veu la noia, s'atura, fa unes passes i se li atansa. La seva generositat es veu recompensada en rebre la flor que li ofereix. La flor també amb generositat escampa el seu perfum per l'indret.

Es toquen, es reconeixen i malgrat que la ciutat no s'atura ells si ho fan. Per un instant les mans suaus d'ella acaronen les mans fortes i rugoses d'ell. Sent amb el cor els sentiments que ell transmet amb total llibertat.

Quan la màgia desapareix sembla que tot s'ha acabat i no és així, l'esperit del moment resta impregnant l'aire de la ciutat com si un núvol invisible s'hagués apoderat de places i carrers per fer-los més amables, més hospitalaris, millors.

El món continua girant i encara que la ciutat no s'atura alguna cosa ha canviat, si més no un parell de persones han trobat quelcom que els ha apaivagat el neguit que els entrebancs del camí ens provoquen.