Mirades

9 gener 2023

Mirades

Buscava el silenci, feia massa temps, m'havia acostumat a la soledat. Ell havia marxat massa aviat i des de llavors que no me'n sortia, el pou era profund i a dins no hi tenia res.

Alguns dies m'oblidava de la tristesa i del dolor, enyorava el soroll que sempre ens acompanya en la vida quotidiana. La veueta dins del cap que mai calla, els ocells que tenen nius als arbres del voltant, la tempesta que escampa llamps i trons. 

Res de brogit, només el silenci m'acompanyava. Al voltant tot era fosc, no una foscor de poca llum, era una foscor creada per la meva ment, per les llàgrimes que no volien caure i em negaven els ulls i no em deixaven veure la claror que el dia escampa i que tot ho il·lumina.

Aquest eren els sentiments que recordava d'un temps passat, ara no formaven part de la meva vida. Ell no havia tornat, jo sí.

Ara la llum del dia il·lumina el meu caminar i les mirades que cada dia rebo de desconeguts em diuen molt, m'acompanyen. Hi ha altres persones que com jo necessiten ser vistes, ser reconegudes, qui sap si algun dia trobaré la meva persona i jo seré la seva.

Quan ens retrobem tot serà diferent, podrem sentir que no estem sols que som molts els que busquem aquestes mirades, les mirades amigues.