Un rostre a la xarxa

12 desembre 2022

Un rostre a la xarxa

Feia temps que sentia la necessitat de compartir el camí, de trobar aquella persona amb què es podria comportar tal com era. Ella es deia Clara i acabava de fer trenta-un anys, tota una vida, ens podria semblar un temps no massa llarg, però per a ella era tota la seva vida, el viatge que des que va néixer l'havia portat fins on era. Intentava caure bé a tothom, però no li agradava destacar, tenia por a ser jutjada. Era tímida, l'havien educat en la recança de què no es deixés emportar per les aparences, a casa seva en sabien molt d'aparences.
Havia tingut alguns pretendents, però mai havien arribat a res. Quan el pare els coneixia i en feia el retrat ella reculava i trencava la relació. Feia anys que esperava aquell que el pare i la mare aprovarien, no s'adonava que això mai passaria.
Aquell dia, com feia tot sovint, va entrar a Twitter, allí trobava notícies, comentaris interessants, articles. No només hi ha política, insults o paraules desagradables. Fins i tot pots aprendre coses que altres comparteixen de manera altruista, alguns expliquen esdeveniments històrics, altres curiositats culturals o novetats editorials, hi ha de tot i ella així passava una estona distreta i es posava al dia de l'actualitat.
Va anar passat d'un lloc a un altre fins que alguna cosa li va cridar l'atenció, hi havia la fotografia d'un rostre. No hi havia cap text, cap comentari, el compte no era de ningú conegut, aquella imatge la va torbar. Va entrar i no hi havia cap resposta, cap m'agrada, ningú l'havia compartit. Intrigada va mirar-la amb més atenció, volia estudiar aquell rostre, per què li cridava tant l'atenció?
Volia esbrinar que hi veia, era real el que sentia en mirar-la o només l'empenyia la curiositat de descobrir qui era, què volia aconseguir? Tant va mirar i remirar aquell rostre que sense adonar-se'n el va fer seu.
Ja era tard, la nit avançava i la son la rondava amb insistència. Va decidir que l'endemà intentaria trobar de qui era aquell rostre, volia conèixer a aquella persona. Els somnis la van ocupar fins a la matinada, havia somiat amb ella, s'havia enamorat. Sempre havia esperat l'arribada de l'home que potser la faria feliç, ho tenia clar? Aquell rostre l'havia trasbalsat, seria l'amor de la seva vida?
Podrien canviar-li la vida unes faccions, una mirada, uns llavis, uns cabells? En despertar, el seu propòsit restava intacte, dedicaria tot el temps que calgués per trobar aquella persona que prometia aquella imatge trobada a la xarxa. No demanaria permís, no demanaria opinió ni escoltaria el que altres opinessin, aquesta vegada ella seria jutge i decidiria tota sola el seu futur.
Twitter fes la teva màgia!

Pels que no entreu a Twitter un aclariment. Hi ha molts tuitaires que demanen coses i com que hi ha més gent bona que dolenta al món, moltes vegades els que demanen, troben per això quan om demana alguna cosa en aquesta xarxa tan popular acaba amb aquesta frase. Twitter, fes la teva màgia.