Fragilitat

21 Novembre 2022

Fragilitat

Un viatge que no volia emprendre, no el volia i, tanmateix el desitjava, no li agradava el temps que esmerçaria, però tenia ganes d'acabar, que li arribés el final sense adonar-se'n. Li volia desitjar un bon viatge, per fi arribaria allà on sabia que ella seria benvinguda. Em feia basarda en pensar que no seria fàcil viure lluny d'ella. Per dins notava bategar del cor, per fora li arribava el patiment, som fràgils. La precarietat dels nostres pensaments ens traeixen sempre que abaixem la tanca.

Vivim en capses de cartó malgrat que ens semblen fetes de pedra amb sostres forts i segurs. No pensem en les tempestes, la pluja quan cau amb força i s'ho emporta tot, el vent escampant la seva fúria imparable, el pas del temps que en silenci ho canvia tot.

Potser el millor que podem fer és acompanyar a l'altre quan les forces ja no el sostenen, ara és en el darrer tram del seu viatge. Ha de continuar i si li manca quelcom, el nostre braç li donarà suport i farem que el camí es torni més lleuger, menys feixuc.

Fa por dir adeu i fa por arribar al final del camí on ens espera la llum, els colors, les ombres que ens volen acollir i la boira calenta i humida que ens farà la darrera abraçada. Enrere ens quedarem els que encara hem d'arribar a l'últim tram del nostre viatge.

Quan esperes que tot s'acabi,

quan agraeixes un descens ràpid

quan la por d'estar equivocat

et mostra que el que et falta és important

que el que vols potser no és el que et cal

Digues adeu avui,

no esperis,

potser no et podràs acomiadar.