El meu pare

29 gener 2023

El meu pare

El Roberto no era una persona convencional, el seu comportament en gairebé tots els sentits no era el que es podia esperar d'un home en aquella època. Podem dir que, vist avui des de la distància dels anys que han passat, uns setanta anys, era una mica masclista, encara que llavors no es veia així. Era habitual que l'home estigués per sobre de la dona i decidia què es feia i què no, encara que molts homes portaven els diners a casa i deixaven que la dona fes i desfés sempre que tingués la casa neta, el dinar a taula i les criatures controlades.

El meu pare no es comportava així, en alguns aspectes el decidia, però no en les coses importants, era diferent, no es limitava a treballar arribar a casa i esperar que el servissin, no deixava que la mare eduques tota sola als fills. Tot ho decidien plegats i malgrat que treballava moltes hores sempre trobava temps per nosaltres, els seus tres fills. Participava activament en la nostra educació.

De petit tocava el violí, formava part de les agrupacions musicals del seu poble, la banda, l'orquestra de ball, també ajudava al seu germà a organitzar conferències i actes socials.

De molt petits ens feia llegir i escriure, cada setmana fèiem una redacció que llegíem i després escrivíem en una llibreta gran, encara recordo que era folrada de tela de color granat. Els diumenges al matí, el primer del mes anàvem a un museu, aquell dia eren gratuïts, i per això hi podíem anar. També ens portava a veure el futbol a can Barça, era un gran culer. Els seus pares van venir a treballar a Barcelona, aquí es van conèixer, es van casar i van tenir els fills grans, el meu pare, el més petit va néixer anys més tard quan havien retornat al seu poble, per això des de petit coneixia el FC Barcelona, però aquesta és una altra història. Entre molts altres llocs també anàvem al parc de la Ciutadella, a Montjuïc, a la Foixarda a patinar i veure els partits de rugbi, al cinema matinal i a comprar llibres o tebeos al Mercat de Sant Antoni. Ens va donar moltes eines que ens han ajudat molt.

Li agradava la música, llegir, escriure, escoltar la ràdio, reparar el que s'espatllava, a la casa. Era autodidacta i ens va encomanar les ganes de saber, de buscar paraules o conceptes als diccionaris, a l'enciclopèdia, si discutia sempre volia tenir raó, una mica com tothom, però ell era tossut i no era fàcil que baixés de l'ase.

Va tenir una vida complicada, la guerra, l'exili, va viure moments perillosos, la repressió del franquisme, la postguerra, la presó, un accident de treball, la mort de la seva dona, la meva mare. Com que era un home fort mai es va deixar emportar per la desesperació, sempre mirava endavant, era una persona diferent i no es comportava com om podia esperar, era un supervivent.

Defensor de les seves idees, de la llibertat, de la classe treballadora, ateu, anarquista, amb aquest bagatge va aconseguir posar el seu granet de sorra per tal de millorar una mica la societat, els seus fills i nets gaudeixen molt del seu llegat.