Ànima amagada

20 gener 2025

Ànima amagada

Volia estimar i ser estimat, deia que no li importava com era, com vestia, què volia, com vivia, creia que podia estimar sense jutjar, creia que l’important era l’interior de les persones, l’ànima sincera era tot el que calia per estimar i ser estimat.

Mentre aquests pensaments li omplien la ment va recordar l’aprenentatge que va experimentar mentre era a l’altiplà, allà, lluny de la societat materialista i malaltissa, a la que ens hem acostumat. Allí va poder gaudir i conèixer altres maneres de viure. Li va costar desaprendre i fer-se seva aquesta nova societat, va aprendre a gaudir de la vida d’una altra manera.

Els indis, els xamans li van indicar el camí cap a la comprensió, l’acceptació de la diferència, veure la persona anar al fons de la seva pròpia ànima i també de l’ànima de l’altre. Va aprendre a valorar les coses bones que se’ns ofereixen i deixar enrere la crueltat de la violència.

Creia que estava preparat, que malgrat que sabia que les condicions físiques de la persona que anava a conèixer eren extremes, mai hagués imaginat que l’impactarien tant. Quan va ser al seu davant, sense voler i sense poder impedir-ho va girar el rostre, quan el va tornar a mirar els mots se li van congelar als llavis, no va saber què dir per consolar-lo.