08 d’abril 2025

Dos poemes

27 gener 2025

Deixa't anar al vent

La ventada, el vent neteja l’esperit.

A poc a poc el dolor minva.

Et deixo anar, i cada dia,

una petita estona m’oblido de tu.

El temps passa i no vull oblidar-te i,

al mateix temps et deixo anar.

Marxa tranquil·la. Jo estaré bé!



Tot és un immens buit

Buit em sento

Immensitat buida

És tot, tot m’empeny

Em falta l’aire

Caic aigües avall

No tinc on agafar-me

La immensitat és buida


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada