15 gener 2025
Violeta
Una flor
Un nom
Un color
Havien passat els anys i no havia oblidat aquella nena que tenia un nom únic, no coneixia cap altra amb aquest nom.
Encara recordava l’olor d’aquelles flors que sorgien d’aquella catifa verda, un munt de fulles que envoltaven l’arbre que hi havia darrere la casa. Aquell indret donava al nord i durant l’hivern el sol no hi arribava.
Quina sorpresa quan va conèixer els caramels i el perfum, la colònia, però aquestes olors no tenien res a veure amb l’olor que escampaven els pètals d’aquestes humils floretes. Unes plantes que si tenen prou ombra poden viatjar kilòmetres per tal de cobrir tots els jardins.
El verd de les fulles i el color violeta de les flors em relaxen i em donen tranquil·litat.
Quin nom més bonic, que original, un nom difícil d’oblidar. Això em diuen!
PD: Recordo una cançó de la meva infància quan cantaven a l’Orfeó deia així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada