Bojeria

10 febrer 2025

Bogeria

Com va començar a torçar-se?, no li preguntis a ella, aquesta qüestió cal fer-la a l’univers. De petita era una nena entremaliada, inquieta, curiosa i feliç, molt feliç. A mesura que es feia gran la seva curiositat s’ampliava dubtes i preguntes algunes tan profundes que resultava impossible respondre-les. En començar, les qüestions que ella plantejava eren senzilles, la seva mare intentava buscar les respostes, no sempre ho aconseguia. Més tard van començar les situacions compromeses.

A l’escola aprenia amb fruïció, volia comprendre-ho tot, com funcionava el cos, el cervell, perquè el nostre planeta no queia o per què les persones no sortim volant. Havia après que la Terra gira a una velocitat de més de 100 km hora. Llavors, preguntava per què els planetes no xoquen.

No entenia la forma que tenim de viure, perquè hem de treballar?, perquè hem de patir per tot? La seva família no era pobre tampoc rica i tots treballaven es queixaven i no arribaven a fi de mes. Podríeu deixar la feina i dedicar-vos a gaudir per què no?, així començaven els debats inacabables. Dia rere dia la situació els afectava, no tenien temps per tanta curiositat, tantes preguntes. No només eren els debats interminables era la seva energia, mai parava quieta.

Els pares van començar a pensar que ella no estava bé, que alguna cosa li passava anirem a cal metge van decidir algú ens ha d’ajudar, i així va ser com tot es va tòrcer així va ser com va començar tot.