Enllaçats

26 febrer 2025

Enllaçats

Feia unes quantes setmanes que exploraven la zona. Aquell camí els havia agradat, de fet caminaven deixar-se emportar pel paisatge. Ella era una noia de ciutat, esportista, però havia experimentat poc la vida a la natura, ho feia per amor a ell un noi que sempre havia viscut a les muntanyes. Era d’un poble petit encastat al bell mig d’una gran serralada.

Tots dos van decidir fer el viatge aquell viatge que els uniria encara més, que enfortiria els vincles que ja s’havien iniciat, però que encara eren fràgils. Tenien el convenciment que entre aquells camins, els arbres i els rierols podien trobar el lloc, aquell indret de pau on podrien respirar, on l’alegria il·luminaria les hores, no els caldria pensar en el futur.

El present era la seva fita des del matí fins a la nit. Aquell capvespre van plantar la tenda i havent sopat van restar una bona estona mirant les flames seguint el vol de les espurnes, tots dos tranquils en silenci cada un amb els seus pensaments.

Ella convençuda, sense cap certesa i sense que mai ho hagués imaginat, li va venir el pensament, que allí a prop potser trobarien una ciutat amagada on podrien viure i formar una família.

Ell imaginava que podien fer-se un cau agradable i segur dalt d’un arbre gegant ple de branques acollidores on no passarien fred ni calor, estarien a raser de les inclemències del clima i dels animals més ferotges.

Quan el foc va consumir les branques i es va apagar, van decidir anar a dormir. A poc a poc van cobrir la foguera i es van retirar.

Bona nit, estimat, bona nit estimada. Demà crec que tindrem un dia magnífic.